Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Des de l’aparador que suposa tenir una columna setmanal en un diari, ja fa uns quants anys que intento fer divulgació de manera pragmàtica i planera del que les investigacions del cervell (neurociències) han aportat i aporten a tenir unes vides més harmòniques i benestants.
L’aparició i descobriment de les emocions com a timó dels nostres comportaments i vivències ha fet que siguem més curosos a l’hora de cuidar-nos també en aquest àmbit més sentimental. Segurament, ha estat un aprenentatge indirecte, paral·lel o silenciós, però cada vegada més va deixant empremta en la nostra manera de fer, de sentir i de passar per la vida. La capacitat d’aprendre malgrat que l’activació de neurones estigui pràcticament absent és una altra aportació de les neurociències. És diferent del concepte clàssic d’aprenentatge latent, que fa referència al que passa en absència de recompensa. Aprenen sempre esperant un resultat, una conseqüència immediata.
La idea és que una xarxa neuronal de vegades pot canviar el patró de ponderacions sinàptiques mantenint-lo “en secret” per a algunes neurones. La troballa suggereix que la plasticitat sinàptica pot estar oculta crípticament sota condicions en què s’evita l’expressió en xarxa de la formació de traces de memòria. Aquest aprenentatge pot passar més sovint del que generalment s’aprecia i, de fet, pot ser una característica de diversos aspectes de l’aprenentatge cognitiu. Tot plegat vol dir que hi ha moltes coses que són adquirides per tots nosaltres sense adonar-nos-en, sense tenir aquest efecte immediat d’èxit o fracàs, d’assolir resultats, senzillament s’incorpora en el nostre cablejat neural i va completant el nostre tapís psicològic i emotiu, que s’activarà quan les diferents situacions que vivim es vagin presentant. L’aprenentatge silenciós és aquell que es produeix en qualsevol lloc i moment, és a dir, aquell que ens aporta informació de manera sigil·losa i que ens facilita les possibilitats de formació estiguem on estiguem i ens trobem davant de qualsevol esdeveniment.
L’àmbit de les emocions presenta molts moments d’aprenentatge silenciós, ja que anem incorporant moltes percepcions i sensacions de tot allò que ens envolta i tot plegat construeix una manera de sentir-nos i emocionar-nos. Anem construint una catifa d’emotivitat que després anirem utilitzant i traient quan la vida ens vagi portant unes circumstàncies determinades. Una catifa que per a molts és desconeguda perquè s’ha anat teixint des de l’interior, en silenci, sense adonar-nos-en.
Els últims episodis viscuts en el nostre país de suïcidi juvenil té molt d’aprenentatge silenciós i amagat que va expandint-se per l’interior de les persones, sense manifestar-se i quan ho fa pot portar conseqüències devastadores.
És per tot això de la importància de poder moure’ns sempre des de l’enfocament positiu de les coses. Estar envoltat d’un entorn tòxic ens dona moltes més possibilitats de tenir aprenentatges silenciosos negatius i, per tant, de manifestar emocions negatives davant de qualsevol situació de la vida. I al contrari, si ens relacionen amb persones i vivències positives, l’aprenentatge silenciós va configurant una xarxa de memòria positiva i quan s’activa fa que ens sentim molt més feliços i afortunats.
Viure en un ambient distès i agradable fa que el nostre interior també ho sigui i, per tant, els nostres comportaments, el nostre pensament, els nostres sentiments i fins i tot la nostra manera de parlar segueixi aquesta pauta de positivitat i bon rotllo.
