Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“El grau suprem del saber és l’examen del motiu de les coses”, Sòcrates. He volgut buscar les definicions de “necessitat” i “capritx”, no per no saber-les, sinó per posar-les tal com les defineix l’acadèmia de les lletres catalanes, per no inventar res.
Diu això: necessitar: “No poder prescindir d’algú o d’alguna cosa que fa falta d’una manera obligatòria”. Necessitar vol dir també dependre o menester. Capritx o caprici: “Propòsit o desig imprevist i arbitrari que ve a algú sobtadament”. Capritx també vol dir arbitrarietat. Un cop queda ben clar què és una necessitat i un capritx, exposaré el tema que crec que ens hem de plantejar si volem deixar un món una mica sostenible per als nostres fills i nets. Per fer-ho com em van ensenyar els bons mestres, em cal començar amb tres preguntes, una recordant un passat molt proper: la pista de gel de Nadal era una necessitat o un caprici? L’altra, absolutament del present: les pirotècnies de les festes majors són necessitats o caprici? Un pagès si tira quatre petards per salvar una collita el multen, però no es multa per tirar-ne milers per una festa?
Llegeixo al Diari de Terrassa la següent notícia: “La tradició de l’ou com balla no se celebrarà enguany a la Catedral de Terrassa de la manera habitual. L’atri del temple no acollirà enguany la típica font pròpia de la festa del Corpus a causa de la situació de sequera que travessa el país”. Em sembla molt coherent. Sé, com diu la mateixa nota informativa, que és poca aigua, que és un circuit tancat i que es recicla, però no deixa de ser un exemple del que podem fer cada un de nosaltres. Si som capaços de fer petits estalvis raonant i explicant-ne el perquè, serem molt més forts quan demanem als polítics, a les multinacionals, etc., que parin de destrossar el món.
Per les festes de Nadal vaig ser de les que demanaven no malgastar aigua i energia amb la pista de gel tenint en compte la pobresa energètica i general que estem vivint, vaig llegir opinions de tota mena, em van sorprendre expressions com: “Si no hi hagués la pista de gel a Terrassa, m’hauria vist obligat a portar els nens a patinar a una altra ciutat que en tingués”. Obligat? Però què vol dir això? Que si no hi ha una pista de gel, traumatitzem les criatures? No serà més traumàtic i pitjor per a la salut trobar-nos sense aigua a l’aixeta o sense menjar? Aleshores, com els explicarem que per no haver patinat amb rodes en lloc de sobre gel ara no tenim aigua o no podem pagar l’energia necessària per viure? Com estem educant les nostres criatures? Vostès van patinar sobre gel a Terrassa alguna vegada d’infants? No, oi? No hi havia lloc on fer-ho, patinaven sobre gel allà on es glaçava l’aigua i amb la suficient capa de gruix perquè no es trenqués, de fet, és una tradició de països nòrdics, no d’aquí, però ho volem tot, el pitjor és que el que nosaltres volem ho projectem en els nostres infants fent que desitgin coses innecessàries en lloc d’educar-los per no patir traumes davant de veritables estupideses, realment creiem que les criatures no poden gaudir jugant amb companys, amb la família, llegint, creant els seus jocs, etc., sense desitjar sempre el que no tenen? Crec que per a moltes persones, sortosament, educar és ensenyar a gaudir del que tenim, explicar-los-ho amb senzillesa, perquè en segons quines situacions cal fer o no fer algunes coses, sense alarmismes, però sí fent-los entendre que cal pensar que tots hem de tenir cura de nosaltres i del nostre entorn, amb responsabilitat, sense por, perquè els infants, cal que ho recordem, són petits, però no babaus, allò que els ensenyem i com els ho ensenyem els farà més forts o menys per viure, no tan sols per a demà, sinó la forma d’afrontar qualsevol dificultat o “trauma” durant el seu desenvolupament com a persones.
El mateix passa amb els focs artificials, no parlo ja, que també, de com poden ser de molestos per a moltes persones. Es parla sovint de la por que tenen els animals, és cert, però han pensat com poden molestar a persones amb diversos problemes de salut? Ara, a més amb la sequera pel canvi climàtic i l’elevat risc d’incendis i la calor que fa, cal cremar milers de cartutxos de pólvora per més festa major que sigui? Com deia a les preguntes inicials, troben normal que es multi un pagès per tirar quatre petards intentant salvar una collita quan nosaltres, purament per diversió, en tirarem milers? Alerta, jo també trobo molt bonic l’espectacle de color i formes quan s’enlairen els coets, però no em representa una necessitat vital, i menys davant la problemàtica de sequera actual; en canvi, sí que és vital tenir menjar per posar-nos a la boca quan hi ha gana. Després ens queixem que tot va molt car…, és clar que els polítics ho tenen molt clar, “ja ho importarem tot quan aquí ja no quedin pagesos”. Fantàstic! Segur que portant-ho de l’altra punta del món resultarà més barat, serà més ecològic, contaminarà menys i mantindrà totes les propietats, vaja, que tot allò de “proximitat i temporada” ja no val per a res! Em preocupa la futilesa en què estem caient, arrossegant els infants a viure de capricis sense mesura, com creuen que podran afrontar el món que els estem deixant?
“Cada acció implica uns plaers i un preu”, Sòcrates. Estem disposats a pagar un preu que ens lleva la vida per cinc minuts d’espectacles pirotècnics? Crec que hem de pensar, i molt, nosaltres, els humans, no les intel·ligències artificials!
La meva intenció en aquest article és descriure la veritat, he procurat seguir el consell d’Einstein: “Si la teva intenció és descriure la veritat, fes-ho amb senzillesa i l’elegància deixa-la al sastre”, tant de bo ho hagi aconseguit.
