Ignasi Martínez
Amb les eleccions municipals es posa fi a l’antic mandat i es comença a gestar el futur govern de Terrassa. Segurament, és un moment per fer balanç dels últims quatre anys i pensar en els reptes de futur per encarar de nou la gestió del govern municipal.
Si preguntéssim pels carrers de Terrassa qui té una relació directa amb l’agricultura i la ramaderia, la resposta molt probablement seria clara: molt pocs terrassencs contestarien que tenen un vincle diari amb el sector primari. Però el fet és que totes les persones que vivim a la ciutat tenim una relació estreta amb l’agricultura: mengem tres vegades al dia.
Terrassa destaca com una ciutat gran (la tercera ciutat de Catalunya!), industrial, amb edificis modernistes, etc. Però històricament Terrassa i el Vallès han sigut també zones agrícoles. Terra de fruiters, oliveres, cereals, vinyes, etc. Un paisatge que encara mantenen viu algunes de les masies que segueixen l’activitat agrícola als voltants de Terrassa.
Si mirem les dades, ens fan alertar d’una baixada considerable del nombre d’explotacions i de la superfície cultivada. L’any 1982, a Terrassa hi havia 211 explotacions agropecuàries i un total de 1.300 hectàrees cultivades. L’any 2020, quedaven 20 explotacions actives i 420 hectàrees cultivades. Amb aquestes dades i aprofitant el canvi a l’ajuntament, és un bon moment per fer una anàlisi DAFO del sector agrícola i ramader a Terrassa i comarca.
L’anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per avaluar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un projecte. Vegem primer les debilitats i amenaces i, finalment, les fortaleses i oportunitats.
Un dels principals perills és la pèrdua de sòl agrícola fèrtil. Del 1982 al 2020 s’han perdut 880 hectàrees (70%). La localització de Terrassa i del Vallès com un punt cèntric i connectat fa que sigui una zona molt atractiva per construir polígons a zones agrícoles o carreteres com el Quart Cinturó.
L’activitat del sector primari requereix inversions altes (maquinària, instal·lacions…) que dificulten la incorporació de joves amb pocs estalvis o sense l’herència d’una finca familiar. A més, cal sumar-hi la inversió de temps a la part burocràtica. En el sector primari es toquen moltes tecles: aigua, medi ambient, gestió de les dejeccions, benestar animal, seguretat alimentària, etc. Això fa que hi hagi una alta demanda de permisos i registres per part de l’administració.
Estar als voltants d’una gran ciutat com Terrassa fa que les zones agrícoles es converteixin en una mena de parc de Vallparadís on anar a fer esport, escampar la boira i passejar el gos. L’incivisme, els gossos deslligats i la desconnexió urbana amb l’agricultura generen una dificultat gran a l’hora de tirar endavant una finca. Sovintegen els atacs de gossos, camps xafats o, fins i tot, cites romàntiques enmig dels sembrats.
El clima canviant també és una amenaça que se suma a les altres debilitats. Les sequeres o els forts temporals generen danys i, per tant, afecten negativament el rendiment econòmic.
Si bé les debilitats són diverses, l’agricultura a Terrassa també té oportunitats i fortaleses a destacar.
A Terrassa i vivim més de 200.000 habitants i al Vallès freguem el milió de persones. Això fa que hi hagi un mercat de consumidors impressionant al costat de casa per vendre productes i crear noves marques.
L’interès pel producte de proximitat i la conscienciació de la importància de consumir aliments sans i de qualitat se sumen a l’oportunitat de crear nous ingressos. A banda de vendre els productes, es poden dissenyar activitats i experiències rurals en què les persones puguin conèixer de primera mà el dia a dia d’una finca, veure i tocar els animals, collir verdures i enfangar-se les sabates a canvi d’una entrada.
La digitalització ens ha facilitat poder vendre per internet a través d’una pàgina web. Unes xarxes socials actives i ben gestionades permeten arribar a molta gent sense invertir gaires diners. No és necessari invertir inicialment en una botiga física i, per tant, els costos disminueixen.
Amb l’anàlisi sobre la taula, cal ser positius. Sense pagesos i ramaderes no hi hauria l’anella verda com la coneixem ara. Sigui comprant productes, respectant els sembrats, lligant el gos, fent pinya des d’entitats privades o fomentant i facilitant projectes des de l’ajuntament, tots podem ajudar a fer créixer el sector i crear consciència de la seva importància.
