Aquests últims dies s’han fet virals les reaccions de periodistes com Àngels Barceló, Helena Garcia Melero o Laura Rosel, entre d’altres, a l’anunci de Pedro Sánchez de l’avançament de les eleccions al 23 de juliol.
Les seves cares de resignació, incredulitat i sorpresa podrien ser les de gran part dels professionals del sector. De fet, justament aquest diumenge celebràvem les eleccions municipals. Uns comicis que, com a tot arreu, s’han viscut de forma intensa informativament i en l’àmbit polític local. De fet, si fem referència només a la cobertura que ha fet el Diari de Terrassa, hem de recordar que hem estat als actes de presentació de les llistes de cada candidatura. També vam organitzar entrevistes als caps de llista amb representació municipal en un acte obert a la ciutadania a la plaça de la Torre del Palau. I això només era l’aperitiu de la precampanya.
La bogeria va arribar amb la campanya electoral. Totes les candidatures s’hi van deixar la pell per fer arribar les seves propostes en tots els àmbits. Cada dia hi havia actes, rodes de premsa i presentacions de diversos partits. Els periodistes del Diari de Terrassa van doblar esforços per poder arribar a tot, per fer arribar a través dels diferents canals la informació electoral. Paper, web, xarxes socials, WhatsApp… Tot estava envaït per les informacions electorals.
Però no ens vam quedar només en això. Com a mitjà de referència de la ciutat, el Diari de Terrassa va organitzar un debat a LaFACT, amb l’assistència de més de 300 persones. Vuit candidats van poder intercanviar les seves propostes en temes clau per a la ciutat, com seguretat, neteja, model de ciutat i economia, entre d’altres. Com no podia ser d’una altra manera, el contingut d’aquest debat es va publicar en edicions de paper, web, xarxes socials i Youtube, perquè a banda d’emetre’s per Instagram, es va enregistrar sencer. Una tasca, doncs, que va implicar novament la màxima exigència per a l’equip de professionals del Diari de Terrassa
Tanmateix, la vida a la ciutat continuava i calia explicar-ho a la ciutat. Així ho vam fer, anunciant, per exemple, que Miki Núñez serà el cap de cartell de la Festa Major, que la Casa Matalonga, on va viure Lluís Muncunill, està a la venda, que van tancar els frànkfurts de Casa Vallès, i que van destapar el mural restaurat de Netol, entre d’altres.
I justament quan el següent repte informatiu era la Festa Major, ens arriba l’anunci de Pedro Sánchez. Una decisió que comporta que s’aturi tot un altre cop i que es concentri en el debat partidista, que no polític.
No descobrim res si afirmem que la decisió respon a un interès i a una estratègia d’un partit polític concret. El problema és que s’haurà prioritzat aquest interès per sobre d’altres. Amb això no vull fer referència a la tasca afegida i que no prevèiem els periodistes, Parlo de l’interès del ciutadà per la política o, millor dit, per la política de partits.
La dada més rellevant de les eleccions municipals va ser l’abstenció. A Terrassa van votar el 50,53% dels electors, un 10,81% menys que a la darrera convocatòria local. Va ser la quarta participació més baixa de la història de les eleccions locals. El 23 de juliol és una data estiuenca i de vacances de primer ordre. Moltes persones voldran tenir el seu merescut descans i no canviaran els seus plans per anar a posar el seu vot dins d’una urna. Certament, hi ha el vot per correu, però això implica un compromís i una motivació que no tinc clar que en aquests moments molts ciutadans tinguin.
Sabem què passa quan la participació és baixa. L’extrema dreta incrementa la seva presència. De fet, ho hem viscut a les municipals.
A les últimes eleccions generals de novembre del 2019 van votar a Terrassa 112.723 persones, un 72,11% del cens. Però no oblidem que el context era posterior a l’1-O, en què la societat estava polaritzada entre el vot independentista i el constitucionalista. Si més no, el PSC va guanyar a la ciutat amb 22,61% dels sufragis per davant d’ERC, amb el 20,20%.
Ara, clarament no estem en aquesta situació. Malgrat els gestos i escarafalls virals, Àngels Barceló, Laura Rosel i Helena Garcia Melero estaran, sens dubte, al peu del canó. I no ho dubtin, els periodistes del Diari de Terrassa també farem la nostra feina amb la màxima rigorositat. Una altra cosa és si això servirà perquè la ciutadania respongui a les urnes.
