Jordi Serrano
Ara fa 47 anys que es va celebrar a Terrassa un míting del PSUC sota el títol “Una opció de futur”.
Per als joves, era un partit que es deia Partit Socialista Unificat de Catalunya i que era el partit comunista català. En concret, va ser el 29 de maig del 1976 al pavelló de l’Sferic. Va ser un míting inesperat, llavors el PSUC era il·legal.
De fet, el 28 de gener del 1977, també encara il·legal, la Joventut Comunista de Catalunya va celebrar un míting sense el logotip de la JCC titulat “Per la joventut, la llibertat i el socialisme” al Teatre Municipal de la Faràndula davant de 1.500 joves. Al primer hi vaig assistir, Al segon fins i tot hi vaig parlar. Era molt, molt estrany. D’una banda, encara detenien i torturaven militants antifranquistes, com del terrassenc Domènec Martínez, Precisament, al míting del PSUC hi havia una pancarta “Llibertat Domènec Martínez”, i, d’altra banda, van deixar que se celebressin dos actes impressionants. Crec que els franquistes provaven quina capacitat de convocatòria teníem. Van ser dos actes d’una emoció indescriptible. Són d’aquells que te’n recordes tota la vida.
A Terrassa hi van parlar Pau Monterde, Joan Busquet, Magda Segura, Rafael Zoyo, Roc Fuentes i Agustí Daura i presidia l’acte l’històric Pere Ardiaca. A Sabadell vam parlar Joan Avellaneda, José Navas, Rosario Vera, Francisco Molina, Manuel Ramírez, Joan Soliva i Jordi Serrano. Va moderar l’acte Imma Tort. Un grup de la resistència terrassenca ha proposat posar una placa que recordi aquest fet històric al pavelló, 47 anys després d’aquest acte històric per a Terrassa, per a Catalunya i per a Espanya. Ara, l’entitat Sferic es nega a posar la placa. L’argument és que és una entitat esportiva i que són “apolítics”. De fet, al seu web es diu: “Això és en el que creiem. Som un club de bàsquet històric a Terrassa, on tenim l’objectiu de formar jugadors i jugadores de bàsquet tant per la part esportiva com per la part emocional i dels bons valors que aquest esport representa”. Entre els valors citen: “Compromís, esforç, companyonia i il·lusió”. I al valor del compromís no hi ha la lluita per la llibertat? O sigui, que l’any 1976 es va fer un míting en aquell pavelló i ara l’actual junta no vol posar-hi una placa. Vaja, vaja. Això sí que no és avançar. Als nens i als joves la junta els llança el missatge que no cal lluitar per la llibertat i els valors democràtics, i se’ls nega la possibilitat que coneguin que tot el que té de bo la ciutat es deu que la classe obrera terrassenca va lluitar per la llibertat i per la construcció de l’estat de benestar. També hi havia capellans obrers al PSUC.
La junta ha de saber que callar és una forma de complicitat i que Franco deia sense cap escrúpol que ell era apolític. La junta és a temps de rectificar si no es volen convertir en la riota del país. Estaria bé que es posés una placa també al Teatre Municipal de la Faràndula de Sabadell.
