Antonio Machado
Davant de l’avanç del feixisme a la societat civil espanyola, perquè en realitat mai se’n va anar de les nostres institucions, es va quedar hivernant, mentre cobraven sous de jutges o generals i els manteníem amb les nostres aportacions tributàries a l’Estat.
Ells amb les seves togues negres o els seus uniformes verd caqui i les seves estrelles i sabres sobre les espatlles coronades amb la corona reial, es dedicaven a continuar la labor que la Junta de Defensa Nacional, a partir del 24 de juliol del 1936 i fins a l’1 d’abril del 1939, va planificar, va destruir la II República i va assassinar gran part dels ciutadans que la van fer possible. Després, va continuar la repressió en el marc jurídic que els vencedors van establir, fins dos anys després de les primeres eleccions constitucionals.
Hem viscut durant trenta anys en el silenci còmplice del terror imposat pel genocidi franquista. 42 anys després, sobre una bombolla de mentides, en què van ser còmplices totes les forces democràtiques que van acceptar la transició en els termes que el franquisme va imposar. Aquella imatge dels pares de la Constitució és desgraciadament el pitjor reflex.
72 anys de silenci i engany ens han portat al fet que el feixisme (Vox) s’hagi instal·lat a les nostres institucions amb una força electoral significativa, és la tercera força política d’Espanya, que li concedeix 52 escons a la seu de la sobirania nacional més 11 escons al Parlament de Catalunya, i algunes més a diferents comunitats autònomes. El 28 de maig seran a molts ajuntaments i altres comunitats autònomes.
Les seves al·lusions desqualificadores de l’actual govern, anomenant-lo “il·legal”, quan no existeix absolutament res que jurídicament respongui a aquest qualificatiu. O dir-li terrorista per ser un govern de coalició amb suports parlamentaris suficients per tenir la majoria que exigeixen les lleis. Tot això té un fi molt clar, destruir el nostre actual marc democràtic mitjançant la debilitació de la vida parlamentària, amb missatges desautoritzant el govern a mantenir els suports de les forces perifèriques, com EH Bildu o ERC, catalogades com a colpistes.
El guió de la seva aportació política ja ens l’han ensenyat a les seves constants intervencions carregades d’odi i tergiversació de la història. Ara, una part del PP fa seves les consignes de descrèdit de les institucions representatives que repeteixen fins a l’avorriment Vox i PP. L’última és la campanya contra EH Bildu, qualificant-los de membres d’ETA, i demanant a crits la seva il·legalització. Darrere de tot això hi ha un sector del feixisme estructural de l’Estat que, amb el beneplàcit de l’Ibex-35, intenten crear una situació realment greu perquè no es repeteixi el govern de coalició d’esquerres, que guanyin les dretes feixistes i esborrar el pas de l’actual govern per la Moncloa, reabocant els nostres drets al programa de Vox en el nostre marc jurídic.
Saben que una situació així portaria una part de la societat civil al carrer, generant enfrontaments, però tenen la llei mordassa, que aplicaran sense dubtar-ho, com està fent el mateix PSOE amb Marlaska al capdavant. Tenim el cas de Navalcarnero, on un grup de veïns va ser present en un acte de Vox de fa dos anys, cridant consignes antifeixistes, en van detenir quinze i ara els demanen onze anys de presó. És a dir, augmenten qualitativament les agressions verbals, que ja sabem que són el prefaci de les agressions físiques i a continuació generar una crisi institucional de governabilitat basada en un suposat cop d’estat de les esquerres de connivència amb els independentistes bascos i catalans que justifiqui qualsevol mesura excepcional de les emparades a la Constitució, o un cop d’estat de l’exèrcit.
L’esquerra s’està equivocant sobre la seva estratègia des del 2019, mirant cap a un altre costat. Hi ha dos temes que van íntimament relacionats, el primer és la necessitat d’avançar en la memòria històrica davant l’abandó institucional que ens ha tingut hivernant 42 anys i, fruit d’això, ara veiem com un partit feixista (Vox) sense cap escrúpol fa gala dels successos més atroços del genocidi espanyol del cop d’estat franquista del 1936.
Fa uns dies, llegia un missatge a Facebook d’un professor de secundària que havia tornat a les aules després de sis anys fora, i manifestava la seva percepció de la por en veure xavals de 18 anys dient “viva Franco” i “viva España”. Aquí radica el problema, que ens està portant una situació de perill imminent a curt termini, davant del feixisme descarat a perseguir els seus objectius d’implantació, via parlamentària, dels seus més horribles principis d’odi i exclusió cap als col·lectius més vulnerables: revisió de totes les lleis que han significat un avanç social i polític en la igualtat entre tots i totes; la privatització de l’educació, la sanitat i les pensions; la implantació del mercat com a factor de definició de les despeses públiques, i la reducció de la despesa en els PGO, excepte a les partides dels cossos armats i de les guerres, que ja ens ha imposat Pedro Sánchez.
