Rosa Ferrer, professora d’infermeria
Allà on s’estima l’art de la medicina s’estima també la humanitat”, Plató. Estimem la humanitat? Ens agrada la nostra professió? Aquestes preguntes van adreçades al professional de la salut, avui específicament a metges i infermeres.
Estava assimilant la notícia de l’atenció a urgències de Parc Taulí a les persones per IA i infermeres, quan avui em tornen a sorprendre amb una altra notícia sobre, cito textualment: “Un estudi proposa reduir l’ús innecessari de la primària. Establir un preu simbòlic de les visites, possible fórmula”. Vaja, per si no tributem prou! Bé, per on començo? Potser per la que tinc més no diré païda, però sí reflexionada: el Parc Taulí i les seves urgències.
En primer lloc, voldria donar suport al sindicat de Metges de Catalunya en la seva reivindicació “Un metge no pot ser substituït mai per un programa d’intel·ligència artificial”, tal com diu el seu secretari, Xavier Lleonart, sí senyor, tot el meu suport. Com bé diuen, serà un pas més en l’estratègia d’una medicina sense metges? Jo hi afegeixo: és infermeria qui ha de confirmar els diagnòstics mèdics que faci la IA? Sí, ho he escrit bé! Allò que posa a la web de Parc Taulí: “El personal d’infermeria és l’encarregat de confirmar el diagnòstic final i genera l’informe assistencial. Sempre hi ha un professional mèdic de referència disponible assignat a la Unitat”. Aquest professional mèdic serà el que signarà les medicacions que no pot signar infermeria…, quin nom li posaran a aquesta nova “especialitat medica?” Continuo llegint la seva web, on especifica que la cap d’Infermeria diu el següent: “incorporació de la Unitat ARA suposa un avenç significatiu per a l’assistència al pacient que ve a Urgències, ja que suposa la integració d’un nou nivell assistencial en el qual les infermeres, amb competències avançades, amb el suport d’un ‘software’ d’intel·ligència artificial, donen resposta a consultes de baixa complexitat”. A mi tot això em genera moltes preguntes, com ara, què volen dir amb consultes de baixa complexitat? Que no són gaire importants? Quins diagnòstics confirmà infermeria, els mèdics o els d’infermeria? Qui serà responsable quan les “baixes complexitats” es compliquin, la IA que ha fet el diagnòstic, la infermera que l’ha confirmat, el director del centre? Uf! Com poden els col·legis de medicina i d’infermeria acceptar tot això? Com a infermera vocacional i amb formació sòlida i continuada no puc acceptar que tenir “unes competències avançades”, com diuen vostès, vulgui dir substituir els metges, sinó fer amb excel·lència la meva feina, signant els diagnòstics d’infermeria pels quals tant hem treballat i lluitat perquè fossin reconeguts, qui vulgui signar diagnòstics mèdics, encara que siguin de baixa complexitat, que faci Medicina. Companys metges del sindicat de Metges de Catalunya, de la mateixa manera que vaig discrepar de vosaltres en el tema de competències en la direcció-gestió dels centres sanitaris, ara, per coherència, estic amb vosaltres, i com jo, vull creure que hi estan la majoria d’infermeres, perquè espero, de tot cor, que hagin escollit la nostra meravellosa professió pel que realment representa, “tenir cura” utilitzant totes les nostres competències, que en són moltes i molt bones.
A algú de nosaltres ens semblaria bé que en un avió posessin un tripulant de cabina, per més “competències avançades” que tingués, però sense la titulació de pilot, a pilotar l’avió? Oi que no? Doncs a sanitat tampoc, també ens podem estavellar. Una cosa és fer un triatge per avaluar què és més urgent i l’altra fer el que no toca.
Companys i companyes infermeres, no signeu ni un diagnòstic mèdic, ja tenim els nostres companys i companyes metges, no permeteu que un robot sense empatia ocupi el vostre lloc. Cobrar si es fa un ús innecessari de la primària. Fa anys que posem la por al cos de la gent fent-nos imprescindibles, i ara per alleugerir la sobrecàrrega de la primària hi ha la brillant idea de cobrar, encara que no gaire, diuen, a qui hi vagi i no tingui res d’important.
Els proposo una solució útil per a tots, mirin, a la meva escola d’infermeria, Sta. Madrona, fèiem aules obertes per a la formació continuada una tarda a la setmana: i si una tarda o un matí a la setmana o una tarda una setmana i un matí l’altra de manera alterna féssim educació sanitària als CAP? Tant els professionals d’infermeria com de medicina i tots els companys que hi puguin ajudar; això és, també, feina nostra i els ben asseguro que molt agraïda. D’aquesta manera, podem donar eines als usuaris per tenir cura de la seva salut i descarregar els CAP sense culpar i multar sempre el més feble. No hi ha cap ment pensant que li hagi passat pel cap?
Mirin, curt i ras, el que diu EsadeEcPol referint-se a com Dinamarca pot ser el mirall del nostre país, em sembla molt bé, però incloent-hi la resta de personal sanitari, és a dir, un sou, si no més gran, sí que igual als hospitalaris, en què un terç del sou està determinat per la quantitat de gent del seu cup i a renegociar cada dos anys. Sense oblidar el que abans els deia, educació sanitària, que també entra dins les nostres funcions i, també, molt important, a explicar les notícies sobre salut sense posar la por, el pànic al cos; com he dit tantes vegades, respecte sí, por no! Quants problemes que ens estalviaríem i la millora de la salut mental que observaríem, amb la falta que fa. Doncs vinga, ens posem a fer la feina?
