Joan Roma i Cunill
És la segona vegada, en quaranta-quatre anys, que em miro les eleccions municipals des de la barrera, després de quaranta anys de govern, vint-i-vuit dels quals com a alcalde.
Quan miro enrere, veig la immensa transformació aconseguida, a pobles i ciutats, en aquesta ja llarga etapa democràtica.
I miro molt especialment alguns pobles i ciutats, amb els quals tenia una especial vinculació amb els seus alcaldes. És el cas de Terrassa, a la qual he seguit des dels llunyans anys vuitanta fins avui mateix. No deixo de venir i passejar per carrers i places, revisitar els seus grans monuments i museus o fer una llarga caminada per Vallparadís.
Qui l’ha vist i qui la veu! Un model clar de transformació, en positiu, fins a assolir la tercera posició del país, amb ganes de mirar endavant i no donar-se per satisfeta. N’havíem parlat amb Manuel Royes i amb Pere Navarro, però parlar-ne és una cosa, i veure-la, una altra.
Amb aquest exemple, i alguns altres, queda clar que si un partit presenta la persona adequada, per anar al davant i aconsegueix crear un equip, sòlid, coherent i ambiciós, el futur pot oferir grans èxits. Sempre ha d’haver-hi un equip potent i preparat, però per molt que ho sigui, requereix un altre element essencial, com és el de disposar d’un partit igual de potent. Durant la meva llarga trajectòria de govern, va haver-hi moltes propostes i objectius, assolibles a títol individual, però els més rellevants necessitaven l’empenta i el suport del partit. En aquest cas, del Partit Socialista. No és igual reclamar una ajuda o subvenció per a qualsevol de les infraestructures, equipaments i serveis, que batallar per tenir una Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que depenia en tot i per a tot de la voluntat del Govern de la Generalitat.
O posar-se com a objectiu un nou CAP, unes noves escoles, la portada de la fibra òptica o planificar nou traçat d’un llarg tram de la carretera comarcal, si no hagués disposat de la potència d’un partit, no ens n’hauríem sortit.
Si això passa a petits o mitjans pobles, el mateix succeeix a les capitals. Terrassa té al davant uns importants reptes que pot plantejar com a ciutat, però impliquen el seu encaix amb la resta de municipis del seu entorn, i al conjunt de Catalunya. Els podrà proposar i fins i tot presentar arreu, però qui realment tindrà opció de negociar-los i aprovar-los serà qui disposi d’un partit potent al seu costat.
El sistema de partits és el que resol les tensions, propostes, exigències, mitjançant pactes al més alt nivell. Ho hem vist clarament a la darrera negociació de pressupostos, en la qual el Partit Socialista va proposar canvis importantsaen dotacions econòmiques, d’acord amb les seves prioritats i, al mateix temps, va encaixar-hi tres grans projectes de país, perquè eren estratègics de cara al futur.
Estem a les portes de les dotzenes eleccions municipals. Hora de pensar i reflexionar sobre el passat, i l’aposta de futur. Tinc molt clar que si a banda de tenir una bona candidata, i un equip potent, al costat hi ha un partit de primer nivell, el futur serà molt més clar i garantit.
