Ramon Bosch
Passo, com puc, per l’estreta vorera que han deixat al Passeig mentre fan obres.
És dissabte al matí i hi ha obrers treballant a preu fet, sense plànyer-hi ni el soroll ni la pols, per acabar el mausoleu de Ballart abans del dia de les eleccions. No em puc estar de pensar que això que anomenen nova política s’assembla cada cop més a una versió dolenta de la vella, això sí, amb unes dosis de superioritat moral francament desagradables.
Arribo al carrer de Galileu, on algun geni municipal ha decidit que la millor manera de millorar la circulació d’aquest carrer és eixamplant-ne la vorera. El resultat era de preveure: s’han incrementat les cues endèmiques d’aquest carrer, per tant, els cotxes que hi passen contaminen encara més que abans. D’això ha servit la campanya que fa mesos van engegar els veïns de Galileu i Arquimedes denunciant la contaminació en aquests carrers: per tapar-los la boca, i els balcons, se’ls ha aplicat una mica d’urbanisme tàctic, naturalment d’una estètica tremendament xarona perquè es veu que, si no, ja no seria urbanisme tàctic. Deu ser també la manera de fer de la nova política, els veïns demanen una cosa i se’ls n’atorga una altra exactament contrària a la que van demanar perquè quedi clar que qui mana fa el que vol i no necessita projectar ni el més mínim respecte als seus administrats. No vols caldo? Tres tasses.
Llegeixo a aquest diari que la presidenta de Prodis anirà de número 2 a la candidatura de Jordi Ballart. En principi no hi hauria res a dir al fet que els representants de la societat civil s’impliquin en la gestió de la ciutat. Sempre han estat vasos comunicants. Ara, posar de número dos de la teva candidatura la presidenta d’una entitat a qui has cedit gratuïtament l’espai per construir la nova seu i li has concedit, pel mateix motiu, una subvenció d’un milió d’euros, serà legal, però que cadascú jutgi, a parer seu, si a més a més de ser legal és ètic. De debò que per fer aquestes coses calia la nova política?
En una enquesta recent es va demanar als habitants d’aquesta ciutat que citessin algun projecte municipal que s’hagués executat durant els darrers quatre anys. Més de la meitat dels enquestats van ser incapaços de citar-ne cap, però el que em resulta encara més extraordinari és que hi hagués ciutadans capaços de citar-ne algun. Si després de la hiperactivitat del nostre alcalde a les xarxes socials els seus administrats són incapaços de citar alguna cosa que hagi fet, el problema no deu ser de comunicació, sinó del fet que no ha fet res. A la vella política hi havia una figura importantíssima que era la de retre comptes. A final de mandat, el responsable polític convocava la premsa i feia balanç de les coses que s’havien pogut fer i de les que no s’havien pogut executar. No em consta que a hores d’ara Ballart hagi fet una operació semblant. Al contrari, més que presumir de l’obra feta segueix fent promeses sobre el que farà el proper mandat, a poder ser, coses sobre les quals ell no tingui cap competència, com les rieres, perquè així, si no es fan, sempre pugui donar la culpa al manxaire. És això la nova manera de fer política? A mi, ja em perdonaran, però això que en diuen nova política em sembla cada cop més una versió tronadament narcisista de la vella.
