Enric Cama i Domènec Martínez
Durant els dies 17 i 18 de setembre de l’any 2021, el CEHT va convocar unes jornades sobre espai públic i memòria històrica. Enric Cama, en nom de les persones que subscriuen aquest article va presentar una comunicació en la qual es deia el següent:
“Aquestes jornades són quelcom més que oportunes. Els que tenim una certa edat encara recordem com, quan érem petits, la Rambla es deia, oficialment, la Rambla del Generalísimo Franco i la Rasa, calle General Mola. Fins a l’any 1991 Terrassa també disposava d’un dels monuments d’exaltació del feixisme més important després del Valle de los Caídos, era el Monumento a los Caídos por Dios y por España, inaugurat l’any 1944. Poc més a afegir a aquests exemples. Moltes de les nostres veïnes i veïns més joves de la nostra ciutat potser no ho saben. Però cal recordar-ho”.
Ara, a més, cal fer-ho per imperatiu democràtic i per complir la Llei 20/2022 de memòria democràtica.
A la comunicació esmentada es fa referència als treballs de recerca de l’Arxiu i del CEHT, amb diferents publicacions com “El combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1936-1979)”, també els dedicats a reivindicar, amb noms i cognoms, les dones oblidades per la història, recordant-nos que “Les dones també hi érem”. Amb aquest esperit es va crear l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa, el juny del 2016, que ens ha permès, entre altres coses, identificar un itinerari d’espais de memòria local, les plaques de la memòria, i actualitzar el mapa de la repressió, l’exili, i la deportació. Aquestes petjades, com les llambordes, les Stolpersteine, rescabalant la memòria de les persones deportades, serveixen per ajudar a interpretar i modelar la nostra identitat col·lectiva, la Terrassa actual.
Amb l’aprovació de la Llei 20/2022, la nostra ciutat ha fet un pas més. Durant el ple municipal del mes de febrer s’ha anunciat que es retiraran els honors concedits entre 1939 i 1979. Recentment, s’han fet unes jornades a l’Arxiu sobre l’exili republicà, i per al pròxim 15 d’octubre s’anuncia que es farà un reconeixement i homenatge a les persones afusellades durant el franquisme.
La llei també emfatitza la necessitat de mesures integrals de memòria, identificant els itineraris de les lluites socials i per les llibertats democràtiques durant la dictadura, les accions de solidaritat, cooperació i fraternitat entre les persones. Justament, el primer de maig vam implementar una nova placa a Ca n’Anglada. I proposa que els plans de formació, unitats didàctiques i foment de les polítiques de memòria a les aules estiguin ben lligats a la defensa de la convivència democràtica, dels drets humans, la llibertat i la igualtat, com a valors universals permanents.
Cal afegir que a la nostra ciutat encara hi ha resistències, incompatibles amb els valors democràtics, i poca estructuració i ambició a l’àmbit didàctic i divulgatiu de les plaques de la memòria. I caldrà esmenar-ho.
Enguany es compleixen 47 anys d’un acte rellevant a la ciutat. Va tenir lloc a l’SFERIC el 29 de maig del 1976. El pavelló esportiu de Ca n’Aurell ja havia acollit altres esdeveniments singulars, culturals i de reivindicació democràtica els anys anteriors. Concerts, actes polítics unitaris contra la dictadura, i el primer míting dels comunistes al nostre país. Sembla que recordar-ho incomoda políticament, així ho ha manifestat l’entitat gestora actual: “Som una entitat esportiva, no ens volem posar en política”. D’aquesta manera, l’Ajuntament s’ha limitat a donar suport a la iniciativa del Petit Grup de Seegerians, recordant en una placa col·locada el 21 maig de l’any passat el concert de Peter Seeger de l’any 1971, un fet sens dubte imprescindible rememorant la presència a casa nostra del cantant nord-americà comunista, ecologista i feminista, autor, entre d’altres, del “Jarama Vallei”, recordant la gesta dels Brigadistes Internacionals.
Repassant les cròniques del míting del PSUC de l’any 1976, algunes publicades en aquest mitjà l’any 2021, amb motiu del 45è aniversari, ens trobem referències inèdites, i fins i tot incomprensibles avui, en un intent d’esborrar o minimitzar l’aportació dels comunistes en el combat i la conquesta per les llibertats democràtiques.
Xavier Vinader i Jordi Soteras (fotògraf) van cobrir per a la revista “Mundo”, el 12 de juny del 1976, aquest míting de Terrassa. “Gregorio López Raimundo, Gregorio López Raimundo, gritaron en varias ocasiones los seis mil militantes y simpatizantes del PSUC que se apretujaron el sábado dia 29 de Mayo en Terrassa, en el transcurso del primer mitin de ese grupo político autorizado gubernativamente desde el año 1939. (…) Sobre un pequeño estrado un gran lienzo rojo con la inscripción ‘SOCIALISME EN LLIBERTAT’ se afirmó: La realidad española y europea demuestra que hoy es posible llegar al socialismo por la vía democrática. El socialismo en España y en los países avanzados será democrático o no será. Cuarenta segundos de aplausos, de gritos Pe-Se-U, Pe-Se-U, y de puños al aire cerraron las palabras del ponente. Luego, los asistentes cantaron La Internacional. A lo mejor desde ahora a Terrassa se le puede llamar la ciudad piloto de las futuras libertades”. Per la seva banda la crónica de MP, del Diario de Terrassa, amb fotografies de Mundet, afirmava: “Millares de personas abarrotaron completamente el recinto deportivo tarrasense. Durante el transcurso del acto se leyeron infinidad de adhesiones, calurosamente ovacionadas, y se lanzaron repetidas vivas, puño en alto, a las Comisiones Obreras, a la Assemblea de Catalunya y a los curas comunistas”.
Va ser, sens dubte, un dia històric per a la nostra ciutat.
La paradoxa actual resulta del fet que l’any 1976 es va poder fer aquest acte, forçant els límits escènics de la legalitat, i ara, amb 44 anys d’ajuntaments democràtics, es vulgui limitar, o obstaculitzar, la col·locació d’aquesta placa, recordant-ho, adduint que l’entitat actual és una associació esportiva, vaja, que són apolítics.
Benvolgut Ajuntament de Terrassa, cal fer complir la llei de memòria democràtica!
