Josep Ballbè i Urrit
Immersos en plena campanya electoral, és totalment immoral –per part del govern– treure el talonari de xecs i “prometre el món i la bolla”.
En el tema de l’aigua, aprovar mesures populistes a hores d’ara és com vendre fum. Qui i com ens garanteix que n’acompliran una de sola? Arriben tard. És materialment impossible pal·liar la sequera pertinaç quan mig país ja es troba devastat.
Posats a dir estirabots, potser esdevindria més eficaç consensuar la celebració de processons i novenes –amb l’estament eclesiàstic– pregant miracles. Ves per on, la casualitat ha volgut que escrigui aquesta columna dissabte 13… Mentrestant, em pregunto: “I si plou per Sant Pere regalat? Quaranta dies de ruixat?” Tant de bo!
Durant la dictadura, el règim inundava el país de pantans. Amb la suposada democràcia, però, fins i tot ens trobem amb governs autonòmics enderrocant algunes d’aquelles grans obres d’infraestructura. En què quedem? Caldrà desitjar fervorosament que sigui una realitat l’adagi que diu “pel maig, cada dia un raig”.
Establir plans hidrogràfics ben dissenyats mai no ha de ser tasca de polítics. De xerrar i dir bajanades en saben un pou. A banda que, amb els vaivens parlamentaris quadriennals, tampoc una flor no fa estiu. A tall d’exemple, citaré l’esperpent vergonyós de crear un ministeri de drets socials i agenda 2030. Qui serà viu, llavors? A grans mals, grans remeis…, amb urgència absoluta. Menys almoines i més mesures ajustades al seny i l’eficàcia immediata.
Quan ja li estem veient les orelles al llop, el president Sánchez s’ha afanyat a convocar un Consell de Ministres extraordinari. Quina barra, tanmateix, que el fet coincideixi –a poques hores vista– amb l’inici de la campanya electoral. No hi ha dret! Ens tracten de babaus. Vull pensar que ni tan sols entre les mateixes files socialistes hi ha qui reconegui la preocupació real de l’executiu pel poble. En tot cas, no deixa de fer palès un interès a sacsejar els dictàmens de les enquestes (llevat de la del CIS del tal Tezanos, és clar).
Paral·lelament, els socis de govern (Comuns, Podemos o com es diguin) no saben fer res més que el xerrameca de mercadal. La responsabilitat i solució recau a lloms de la responsabilitat domèstica? Au va! A pastar fang! Sense dissenyar una política de l’aigua estructural i de futur –per part d’experts– estan perdent el temps. Maregen la perdiu. Més aviat, això són llonguets per avui i engrunes per demà.
