Jordi Balcells Gené
Haig de confessar que donat que estem en una situació especial de potència política a l’ambient, la meva intenció inicial era fer una anàlisi dels factors més implicats en les dinàmiques polítiques amb l’objectiu de crear les condicions essencials per al desenvolupament del país.
Però en intentar valorar amb certa profunditat com actuen els partits, quines prioritats i, especialment, quins ingredients orienten les seves decisions i com confronten les seves divergències en les propostes per fer possible l’objectiu esmentat, he experimentat uns sentiments poc gratificants.
I a mesura que anava aprofundint en la valoració sobre les actuacions dels diferents líders i dels consegüents partits que representen, el sentiment inicial m’ha anat atrapant cada vegada més. Potser perquè a diferència d’altres valoracions, superficials, en aquest cas volia ser rigorós i més profund en l’anàlisi, sense estar condicionat per comentaris periodístics que obeeixen una determinada orientació.
A mesura que anava començant documentadament a identificar els processos i les estratègies que inspiren les actuacions, se m’han anat confirmant les conclusions de menys rigor analític: pobresa de propostes tapades amb desqualificacions mútues, manca de programes consistents d’actuació política, definint plans d’acció per afrontar els problemes, mentides justificatives i atacs de desgast del contrari, les confrontacions tenen la força del poder que cada un ostenta. Qui governa pot fer “regalets pietosos” com a recurs que cau bé. I no nego la seva conveniència, però seria, al meu entendre, més creïble i més indicador de la voluntat política si estiguessin integrats en un projecte global ben articulat i defensats públicament, i no fent la sensació de formar part d’un pla de màrqueting seductor de vots.
A mesura que anava entrant en l’anàlisi, m’adonava de la força dels aliats mediàtics que reforcen polítiques, bàsicament de dretes i d’extrema dreta.
Anant estirant el fil, t’adones dels silencis i manca de decisions necessàries en l’àmbit de la salut, amb una gran carència de professionals, en el col·lapse del sector judicial, i en la revisió del model educatiu, ja desfasat de cara als nous reptes. He trobat a faltar aliances i acords cooperatius entre els partits més importants, a l’estil dels Pactes de la Moncloa, deixant de banda rigideses desfasades i rivalitats, per afrontar i definir propostes estratègiques consensuades que encarin la greu problemàtica de múltiples impactes que exigiran inversions i molta pedagogia informativa per assumir el canvi de paradigma que ens portarà la intel·ligència artificial a tots nivells, a més de la conflictivitat externa que ens afecta.
També haig de dir, en positiu, que, en general, la política municipal la trobo més propera a les necessitats dels veïns. Podria ser un referent.
Dit això, no volia que aquest escrit fos un simple regal de frustració i de preocupació. Tinc clar que els problemes i els reptes que formen i formaran part de la nostra realitat personal i familiar s’encaren molt millor si entrenem el nostre potencial d’empenta emprenedora. I ens farà molta falta per encarar positivament els propers anys.
Ho recomanen molts qualificats experts. Una evolució en inestabilitat i canvis permanents exigeix una resposta emprenedora.
Activem, per tant, el nostre talent creatiu, descobrim altres maneres de superar dificultats i guanyar qualitat de vida, contents de ser el que hem pogut ser. Prenem nota d’alguns suggeriments per fer-nos eficaços emprenedors.
Primer factor que hem de treballar: creem petites experiències que evidenciïn la nostra fortalesa mental, omplim-nos d’autoestima, pensar que jo puc millorar comportaments i decisions si m’hi esforço i hi insisteixo.
Segon: informació, saber com s’anirà transformant la societat actual de la mà de la intel·ligència artificial i dels moviments globals. La gerra d’Ucraïna n’és un i ens afecta, la manca de pluja n’és un altre i un tercer és l’encongiment i requalificació del món del treball. Actuem-hi en conseqüència.
Tercer: ser observadors, aprendre de tot allò que ens interessa. Si veiem algú que té èxit en alguna cosa que ens interessa, observem bé i entrenem-ho nosaltres.
Quart: entrenament a ser atrevits i posicionar-nos en l’àmbit de les innovacions, que ens envairan i que ens poden afectar. No ens vulguem quedar com a ignorants. L’atreviment exigeix no tenir por d’equivocar-se. Per això cal fer escenaris de possibilitats, avaluar-los i fer pràctiques de tanteig. Si va bé, endavant.
Cinquè: saber autoaprendre de manera constant, perquè les noves realitats ens portaran noves exigències, que haurem d’anar aprenent com una manera natural de funcionar. En aquest sentit, el domini del llenguatge és importat. Llegir, si pot ser una mica diriments: premsa. Internet, revistes, debats a la televisió o a la ràdio, etc.
Finalment, potenciar la nostra capacitat creativa: experimentem, provem, copiem i adaptem-ho a les nostres realitats.
Ànims, siguem emprenedors, creatius, i busquem el màxim valor i el millor benefici.
