Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Des que l’home és home i la dona, dona, sempre hi ha hagut la dicotomia entre donar més protagonisme a la racionalitat o a l’aparició dels sentiments com a iniciador o conductor de la nostra presa de decisions i la nostra posada en escena.
Sembla com si fossin elements totalment autònoms els uns dels altres, i pensaments i sentiments estan estretament lligats per la seva influència directa en el comportament i benestar de la gent. No només això, sinó que els nostres pensaments són els que mantenen i alimenten de manera definitiva els nostres sentiments, i no poder controlar les veus interiors, el romiatge i el discurs que generen els primers al nostre cap ens pot portar estats emocionals força descontrolats.
Pensar, sentir i actuar. Simplificant, podríem dir que és en aquests tres processos en què fem servir la nostra vida. No cal gaire explicació perquè qualsevol persona hi pugui estar d’acord. El problema és que sovint confonem una cosa amb una altra i quan intentem fer algun ajustament sobre un d’aquests processos, aquesta confusió ens porta a fer-ho sobre un altre. Aquesta distinció és molt important a l’hora de dur a terme qualsevol intervenció amb persones, sigui a l’àmbit laboral, de creixement personal i sanitari com qualsevol altre. També és important en el coneixement de nosaltres mateixos, perquè quan volem fer canvis a les nostres vides, és important que sapiguem on es requereixen aquests canvis, en quin d’ells exactament.
Tot allò que regula la nostra existència es basa en pensaments, sentiments i accions, i durant mil·lennis els filòsofs s’han fet la pregunta: quina de les tres qüestions és la primera? Primer pensem i, a conseqüència, sentim i actuem? O primer sentim i després actuem i pensem?
El camp del pensament i els sentiments fa temps que va deixar de ser terreny exclusiu de la filosofia i va passar també a concernir la psicologia, la neurologia i altres disciplines científiques (neurociència). Aquests darrers anys s’han acumulat investigacions i estudis que han ajudat a entendre que no som éssers lineals que pensem-sentim-actuem, sinó que de vegades la cadena és sentim-pensem-actuem o fins i tot actuem-sentim-pensem, és a dir, funcionem com un triangle amb tres vèrtexs que poden ser l’origen de viure. Els nostres pensaments sovint són l’origen d’allò que sentim i això afecta les nostres accions, però també de vegades, moltes, són les nostres emocions les que manen sobre nosaltres. Actualment, hi ha evidències que mostren que som éssers emocionals que racionalitzem. El nostre cervell emocional és més ràpid que el nostre cervell racional i primer es generen les emocions i després les racionalitzem o les controlem. D’altra banda, també s’ha pogut comprovar que la nostra manera d’actuar condiciona la forma en què ens sentim i actuem. Si ens obliguem a somriure, per exemple, posant-te un llapis a la boca o davant d’un mirall (acció), ens portarà a sentir-nos bé encara que abans estiguéssim tristos (emoció) i el nostre cervell començarà a pensar de manera més positiva i més creativa (pensament). Aquesta és la cadena menys coneguda, i per això ens presenta oportunitats desconegudes i treballs de creixement personal extraordinaris.
La veritat és que qualsevol origen dels diferents enfocaments que li vulguem donar a les nostres vides requereix un esforç i, sigui treballant les emocions, els pensaments o la nostra manera de fer, hem d’acostumar-nos a fer front a aquelles qüestions que des d’un element o altre no ens acaben de fer feliços.
