Josep Ballbè i Urrit
D’uns anys ençà, la vida parlamentària ha esdevingut quelcom pitjor que un circ.
Molts dels nostres polítics veuen, abans, la palla de l’ull de l’adversari que no pas la biga al propi. Així, assistim a discussions parlamentàries en què es minimitza l’error propi mentre que s’amplifica l’aliè. L’educació brilla per la seva absència. Cap geperut no es veu el gep. En l’exemple de la cambra catalana, la setmana passada vam tenir dues tasses de brou: l’escàndol de les oposicions a funcionaris i l’avaria de l’R2 Sud de Rodalies. Sense passar per alt l’esperpent de l’escó de la “tal” Laura Borràs. Quin nyap!
Organitzar les oposicions era cosa de la Generalitat. Dit altrament, d’ERC. Així, tots els partits es van llançar a la jugular del Govern. I l’avaria de l’R2 corresponia a Renfe, Adif i Govern central. O sia, PSOE, PSC i Comuns. Mentre que Salvador Illa s’esquinçava les vestidures pel desori de les oposicions, el president, aprofitava l’atac per aferrar-se a allò del “i tu, més”. Ni uns ni altres demanen mai disculpes. Assumir allò que es diu responsabilitats no forma part de llurs esquemes. Per contra, el més fàcil rau a adoptar la rebequeria infantil, sense cap mena de respecte, estil o senyoratge.
La bona gestió no entra en l’esquema d’uns i altres. Tal vegada tampoc no saben ben bé de què es tracta. Escalfen una trona immerescuda. Reben una retribució econòmica desajustada i no meritada. De parlar –per no dir gairebé mai res– en saben un pou. Quan hi ha quelcom que se’ls en va de les mans, van, cerquen un cap de turc i passen de llarg, ben esquenadrets. En el cas que ens ocupa, han destituït la directora general de Funció Pública, Marta Martorell, pel caos en les oposicions de fa uns dies. Em pregunto si no els cau la cara de vergonya. El poble no es llepa el dit. Creuen que passant full olímpicament el tema ja està saldat? Penso que cal disparar més amunt, fent rodar caps. S’ha de castigar la incompetència palesa dels qui remenen les cireres.
En acabar, soc fidel al meu costum d’emprar refranys i dites que refermin aquesta tesi. La funció pública hauria de ser un pal de paller cabdal del nostre món. Els qui s’hi han encabit no sabent-ne donen cops d’espasa a l’aire, tiren aigua al mar, gasten la pólvora en salves, lladren a la lluna, assoten l’aire, garbellen l’aigua i sembren en l’arena. En cas de ser així, cap a casa falta gent! Bon vent i barca nova!
