Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Cada any, en arribar el mes de maig, els nostres cors es giren cap a una figura entranyable de la nostra fe, Maria, la mare de Jesús, la mare de Déu. És una tradició antiga, que ve de lluny, des de l’edat mitjana, dedicar-li aquest mes per tenir-la especialment present a les nostres vides.
És una tradició antiga i arrelada a la vida del poble fidel que, enmig dels neguits de cada dia, enmig de les dificultats de la vida, experimenta la protecció d’aquesta mare, que ens mira i ens estima.
No es tracta, de cap manera, d’un símbol, no és un mite o la projecció de la necessitat d’una mare. És una persona real, una mare real, la mare de Jesús, que pel fet de ser ell el fill etern de Déu ens porta en el seu cor des de tota l’eternitat, i també, és clar, en la seva encarnació en Maria.
En el designi de Déu, en el seu projecte d’amor, des de sempre, quan va crear els éssers humans, quan es va fer home en Maria per salvar-nos, ens ha portat sempre en la seva ment i en el seu cor, des de tota l’eternitat ens coneix i ens estima.
Potser actualment s’ha diluït una mica aquesta tradició en aquest mes que anomenem també com el mes de les flors, i no només perquè coincideix amb la primavera, sinó perquè se’ns convida a oferir a Maria com a mare nostra les flors, l’obsequi de les nostres bones obres i els nostres detalls d’amor a Déu i als germans.
Penso que els que hem estat fets fills de Déu pel baptisme, som cridats a viure una especial relació amb la mare de Jesús, la mare de Déu. El que anomenem “devoció” ha de ser l’expressió del nostre cor de fills envers Maria, la mateixa mare de Jesús. La devoció a Maria s’ha anat estenent i adaptant als diversos llocs del món, a través del temps, però sempre és manifestació d’aquest cor de fills envers la que és també la nostra mare.
Aquesta expressió d’amor a la mare de Déu i d’ella a nosaltres com a mare de l’Església i mare nostra és universal, i també ho és la de totes les mares als seus fills. El Sant Rosari, les jaculatòries i tants altres actes de pietat que es viuen a tot el món són expressió d’un mateix sentiment i d’una mateixa convicció de tenir-la com a mare.
Recentment, hem viscut dos moments especialment significatius de la devoció del poble fidel a la mare de Déu. Em refereixo a la col·locació d’una imatge de la mare de Déu de Montserrat en un carrer cèntric de la ciutat de Terrassa i a l’entronització d’una altra imatge de la mare de Déu de la Salut a la Catedral Basílica de la nostra diòcesi.
Visquem, doncs, aprofitem aquest mes per apropar-nos més a Maria i experimentarem el seu ajut i la seva protecció de mare en el nostre camí com a deixebles del seu fill.
