Tomás Herreros
Les properes setmanes s’inicia una nova campanya electoral amb vista a les eleccions municipals i també, en algunes comunitats, eleccions autonòmiques.
No hi ha dubte que avui dia el vincle entre governants i governats, aquí i en altres indrets, no passa per la seva millor època.
No només la desconfiança dels segons en relació amb els primers ha crescut acceleradament. Sobretot, i això és bastant més greu, agafa força la sensació que la política tal com la coneixem és ineficient a l’hora d’encarar els reptes societaris. Reptes que, no cal repetir-ho, són d’enorme envergadura en aquesta primera part del segle XXI: canvi climàtic, desigualtat social i distorsió que provoquen els superrics a la dinàmica social o governança mundial a l’època de la globalització, per destacar-ne tres de rellevants.
Aquesta sensació d’ineficàcia s’explica pel fet que “als polítics els agrada més barallar-se entre ells per aconseguir vots que no pas focalitzar-se i posar-se d’acord per afrontar els reptes que tenim com a societat”. No van errats. És cert que una part de la “política” viu còmodament en el marc de la polarització. Opten per la piulada, el crit, pel lema que no porta a res o per portar la contrària per esgarrapar alguns vots. Deixen així de ser útils no posant el seu gra de sorra per tal de resoldre els desafiaments que incumbeixen a tothom, al conjunt de la societat.
Posem un exemple. Tothom avui dia sap que un problema capital a les ciutats, segurament el problema, és la contaminació. No només pel fet que les emissions de combustible fòssil són una causa fonamental de l’escalfament global (que posa en perill seriós el futur immediat de la vida tal com l’hem coneguda), sinó pel fet que, alhora, genera perills per a la salut humana. En aquest context, Josep Tabernero, director de l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) i un dels ponents de l’Informe de la Comissió Europea sobre la prevenció dels càncers, ho deia clarament fa pocs dies en una entrevista: “Cal treure els cotxes de les ciutats” (“El País”, 9 d’abril del 2023). No hi ha cap mena de dubtes sobre això, igual que, permeteu-me la comparació, no hi havia dubtes que el tabac era perjudicial per a la salut i que, per tant, calia treure’l dels espais tancats.
Però avui tenim una novetat, molt preocupant. Hi ha determinats candidats i candidates a les pròximes eleccions –i dissortadament a les que vindran– que, sabent tot això, fan partidisme per tal d’esgarrapar vots. Implícitament i fins i tot a vegades explícitament demanant la “llibertat dels cotxes”. Ho fan només per treure alguns vots. A Terrassa, a Barcelona i a Madrid. La seva irresponsabilitat és majúscula i el pitjor de tot és que confonen la tasca noble de la política amb el partidisme i col·laboren, per tant, de forma directa amb la sensació creixent que hi ha entre la gent normal sobre la ineficàcia de la política. Per superar aquesta sensació, als governants o als que pretenen ser-ho els calen dosis nul·les de partidisme. I, en canvi, dosis de política en majúscules.
El marc urbà és un espai excel·lent per revertir aquesta tendència i posar-se a treballar plegats per trobar solucions òptimes que millorin la vida en societat. El punt de partida, que hauria de ser compartit per tothom qui vol dedicar-se a governar virtuosament una societat, ha de ser “treure cotxes de la ciutat”. I només després cada força política ha de proposar solucions per fer més ràpida aquesta transició i amb una lògica que minimitzi els perdedors i maximitzi els guanyadors. Dit amb altres paraules, les preguntes que han de resoldre les forces polítiques que volen presentar-se a unes eleccions municipals han de ser: quines alternatives es donen als ciutadans per desplaçar-se dins de la ciutat i entre ciutats? Com es fomenta el transport públic? Com es fomenta el comerç de proximitat, la ciutat dels 15 minuts, en aquest nou marc urbà? De quina manera i amb quina lògica es fan per a vianants els carrers de la ciutat? I un cop dins els consistoris, posar-se a treballar amb la resta de forces polítiques i actors socials per avançar irreversiblement en aquesta transició. Això és el que esperem de les diverses opcions polítiques i no pas partidisme absurd i impropi dels temps actuals de “tornar els cotxes a les ciutats”.
Aquest és un àmbit en què la política pot tornar a ser creïble. N’hi ha d’altres propis de la vida a les ciutats. Un d’ells, cabdal, correspon a les dificultats d’accés a l’habitatge. De nou aquí trobem més partidisme que no pas política: jo faré tant o tu faràs menys. Lluny d’això ens cal política en majúscules: les competències locals aquí són més restringides, però hi ha un àmbit important a desenvolupar. La construcció d’habitatge públic, la promoció del lloguer social i l’impuls des de tots els ajuntaments per tal que el govern faci de les polítiques d’habitatge una prioritat, que és qui sí que en té les competències. També, en un altre àmbit. Sabem que avui les nostres ciutats, com totes, són diverses i multiculturals: la pluralitat és quelcom que ja defineix les nostres ciutats i de la qual, afortunadament, no hi ha marxa enrere. La gent s’ha mogut a la recerca d’un futur millor i la fesomia dels nostres barris, escoles, parcs, equips de futbol és ara multicultural. Entendre aquest repte i fer de les nostres ciutats llocs d’una integració nova, rica, mestissa és una l’única opció realista per tenir ciutats millors per a les pròximes dècades.
Qüestions com aquestes –l’aire que respirem, una casa que no hipotequi una vida o la convivència en la diversitat– haurien de ser, per tant, punts de trobada de l’art noble de la política, allò que esperen els governats dels governs: solucions, compromisos compartits i treball en comú. És obvi que n’hi ha d’altres, com la cura de la sanitat pública i la cura de l’educació, dos pilars fonamentals de la nostra societat que tampoc passen pel seu millor moment. Per tant, la feina dels nostres polítics no és dir disbarats que no porten a enlloc, sinó posar-se a treballar, amb els diferents eixos, per construir ciutats i societats millors. I les ciutats millors, per part dels governs, vol dir menys partidisme i més política de veritat. I per part dels governats també tenim una oportunitat, a les pròximes eleccions, per optar per opcions polítiques que es dediquin a la política en majúscules. No deixem passar, uns i altres, aquesta oportunitat.
