Joan Roma i Cunill
Una de les situacions més indignants per als ajuntaments és veure com el Govern pren una decisió, sense haver estudiat ni calibrat bé les conseqüències, i mantenir-la durant anys, malgrat les múltiples reclamacions dels afectats.
Estem en plena onada de calor i a les portes d’un estiu que pot ser infernal. Tots els ajuntaments, malgrat que estiguem en època electoral, preparen la campanya de piscines. Un element clau per a nens, famílies, turisme i lleure. Doncs bé, exposo les negres perspectives per cobrir un element essencial per poder-les obrir: disposar de socorristes titulats.
Sis anys enrere, el Govern de torn va decidir canviar les regles de joc, que fins aleshores havien funcionat de meravella. Com funcionava el tema? Doncs centenars de joves, la majoria estudiants, s’inscrivien a cursos de socorristes aquàtics que organitzava la Creu Roja o la Federació Catalana de Natació. Es feien en diversos caps de setmana, fins a arribar a les 100 hores i passat l’examen corresponent, obtenien el títol.
Centenars d’ajuntaments, càmpings, hotels i cases rurals esperaven cada fornada per contractar-los la temporada d’estiu. Tots feliços, tots satisfets. Calia modificar el sistema? Per a nosaltres, no, però el Govern va considerar que aquesta titulació no era suficient, i va imposar un cicle formatiu. En comptes de caps de setmana, tot un curs, d’unes 470 hores, amb tot el que suposa, en temps, diners i disponibilitat. Resultat? Catastròfic! Em quedo curt.
Mireu, Catalunya necessita uns 9.700 socorristes per cobrir necessitats bàsiques de forma oficial i legal. Cap ajuntament ni cap institució ni entitat oficial es pot permetre contractacions sense titulació, d’aquí que en les properes setmanes assistirem a un degotall d’anuncis, arreu del país, demanant socorristes. Puc ja anunciar que en faltaran 3.000. Sí, sí que ho heu llegit bé. Catalunya té un dèficit de tres mil socorristes titulats.
Per què en fan falta tants? Doncs, perquè la Generalitat va imposar que tota piscina o conjunt de piscines de qualsevol poble necessita un socorrista aquàtic si té més de 200 metres quadrats de làmines d’aigua. És a dir, sumant la piscina gran i la de xapoteig dels nens, si superen aquesta superfície, ja no es pot tenir un vigilant, sinó un socorrista. Resultat? No n’hi ha per a tothom.
Què fan les empreses del sector? N’importen de Xile, l’Argentina, Paraguai… on allà és hivern i els col·loquen aquí, amb tot el que suposa de viatges, acolliment, etc. O –i aquí hi poso una gran dosi exclamativa– els van a buscar a Andalusia, València, Aragó… que poden venir amb les titulacions que nosaltres teníem abans. Paradoxes de la vida.
Ens hem queixat, hem reclamat tornar enrere, hem demanat diferenciar titulacions, en funció de dificultats. Inútil. Suposo que tots estarem d’acord que no és el mateix fer de socorrista en una piscina olímpica o en una platja que fer-ho en unes piscines de lleure, que habitualment tenen dimensions de l’estil de 20×10, o 25×12, com a màxim. I una de xapoteig, que han de ser els mateixos pares o acompanyants adults els qui tinguin cura dels nens petits.
A la gran, amb una petita empenta, o amb el ganxo de salvament, la persona en dificultats arriba a un dels laterals. El vigilant té titulació de socorrista terrestre, amb la qual cosa podrà practicar-li les accions corresponents. I ja està, tot resolt.
Bé, doncs no. Fa anys que estem amb queixes i peticions de canvis, però estem com estàvem. Sembla que el Govern es regeix pel principi de “tant per tant, sabates grosses”. És fàcil reclamar grans titulacions, sense comptar amb els resultats.
Avui dia, hi ha centenars de pobles que no tenen segur poder obrir piscines, perquè no disposen de socorristes (i per cobrir horaris cal tenir-ne dos). Amb ells, també càmpings, hotels i altres equipaments. Tot un país, trasbalsat per una decisió inadequada que no ha estat canviada malgrat els resultats donats. Ah, i no us perdeu una de les solucions donades, un parell d’anys enrere, pel nostre Govern. No patiu, no vindrem a inspeccionar titulacions!
Algú pot imaginar que un alcalde s’atrevirà a contractar vigilants en comptes de socorristes? Algú sap què passaria en cas de qualsevol incident o accident? Algú pot creure que un Govern pugui tenir sortides com aquestes? Doncs sí, el nostre pot tenir aquestes i moltes més. La qüestió és no reconèixer errors ni sentit comú. Tots apostem per la seguretat, i els alcaldes més que ningú més. La situació anterior era adequada, donava feina a milers d’estudiants i resolia la qüestió. Per què no tornar enrere?
