Feia molts dies que miràvem cap al cel. Demanàvem la pluja i diumenge vam tenir un petit respir. Va ser un xàfec que va deixar a la ciutat 34,6 litres per metre quadrat. Poc més de 30 minuts de ruixat que, tot i l’espectacularitat de la descàrrega, va tancar un mes d’abril amb un dels registres més baixos en 127 anys, període des del qual es registren mesuraments oficials. El problema és que, segons els experts, fa tres anys que patim sequera acumulada. De fet, de la precipitació de diumenge el terra encara està una mica moll, però faria falta una pluja de 180 litres per metre quadrat per arribar a una reserva acumulada suficient a terra. Hem de prendre consciència de la gravetat de la situació. Que la pluja en un clima com el nostre i en primavera s’hagi convertit en un fet extraordinari ens ha de fer reflexionar. Més enllà de les accions d’urgència que es puguin prendre en l’àmbit local per garantir l’abastiment, hem d’assumir que cal una transformació real.
