L’equip de waterpolo del CN Terrassa ha estat al llarg dels anys un dels grans actius de l’esport local. Ha disputat finals de la lliga i de la Copa del Rei, topant-se sempre amb el mur insuperable que ha representat un Barceloneta que ha aplicat una dictadura tirànica al waterpolo estatal. Sempre en segon pla del gegant barceloní, el CN Terrassa ha tingut la capacitat de regenerar-se mitjançant el seu magnífic planter. I ha continuat insistint, jugant finals, perdent-les i tornant a intentar-ho. Una vegada i una altra. Aquest dissabte afrontava la seva primera final europea i el Barceloneta no era en aquest camí, però sí l’Apollon Smyrnis grec, un magnífic equip que va arruïnar les il·lusions dels egarencs. Les llàgrimes del capità, Ricard Alarcón, al final del partit i el retret al destí (“sempre segons”) van visualitzar una forma elegant de perdre, de demanar al waterpolo que saldi el deute que té amb aquest club; una derrota que va significar la primera pedra del nou projecte.
