Opinió

L’Escola on els estudiants fan coses

David González, professor i sotsdirector de projectes d’estudiantat de l’ESEIAAT de la UPC

Aprenent fent, o en anglès “learning by doing”, és com estem convençuts a l’ESEIAAT de la UPC que s’han de formar els professionals de l’enginyeria.

Tanmateix, que ningú pensi que això suposa una renúncia a uns fonaments teòrics i científics sòlids i ben assentats. Ben al contrari. De la mateixa manera que ningú s’imagina un cirurgià sense coneixements profunds d’anatomia, tampoc volem, si alguna vegada passem per la sala d’operacions, que ens remeni per dins ningú que no hagi agafat mai un bisturí.

A la UPC Terrassa fa més de quinze anys que vam apostar per introduir diferents activitats per treure els estudiants de la seva zona de confort acadèmica habitual i animar-los i exposar-lo a problemes reals proposats per empreses i entitats externes, sovint amb solucions obertes, que suposen un desafiament intel·lectual. En aquests entorns fora de l’aula i del laboratori, es promociona el treball col·laboratiu, la presa de decisions, la creativitat, el treball manual, la gestió d’un pressupost, la captació de recursos, l’assumpció de riscos i, fins i tot, la gestió positiva del fracàs. En definitiva, tot allò que va més enllà d’un coneixement purament teòric i que gairebé és impossible d’explicar en una pissarra, que s’ha d’aprendre amb la pràctica.

Entre aquestes iniciatives hi ha el CreativeLAB i el programa INSPIRE3, totes dues premiades pel Consell Social de la UPC a l’excel·lència en l’ensenyament universitari i la segona, per la distinció Vicens-Vives de la Generalitat de Catalunya. Al CreativeLAB grups d’estudiants de diferents titulacions desenvolupen solucions que puguin esdevenir reals a reptes proposats per empreses importants o per entitats de caràcter social com Prodis. El programa INSPIRE3 promociona els projectes de base tecnològica proposats i executats per grups d’estudiants per participar en competicions internacionals, o senzillament pel fet de dissenyar, construir i veure que allò que han treballat funciona.

D’aquesta manera, des de fa més d’una dècada, centenars d’estudiants de l’ESEIAAT han passat per les files d’equips multidisciplinaris dels deu graus que d’enginyeria que impartim, com ara UPCecoRacing, que ja ha fabricat sis monoplaces de competició elèctrics amb un palmarès a la Formula Student, que els ha posicionat com un dels equips de referència als circuits internacionals. O MotoSpirit, que ara es troba immers en la fabricació de la tercera motocicleta elèctrica. En l’àmbit aeroespacial, destaca Cosmic Research, que ha aconseguit dissenyar, construir i llançar a més de nou quilòmetres el coet més potent de Catalunya i el coet universitari més potent a l’Estat. O UPCSpaceProgram, que ha arribat a la final internacional de vehicles espacials amb el seu Rover marcià Grass, han llançat també diversos coets i construeixen actualment un dron marcià. L’equip Trencalós construeix aeromodels d’altes prestacions, i ja fa uns anys amb el projecte Solar Endeavour van batre el rècord d’hores de vol d’un avió propulsat amb energia solar. No puc deixar de mencionar el programa EmprenUPC Terrassa, del qual cada any sorgeixen entre sis i deu idees d’empresa desenvolupades per estudiants. Moltes d’elles acaben amb la constitució d’una empresa.

Hi ha molts més projectes reals desenvolupats per estudiants al marge del programa INSPIRE. La qüestió és que tant els estudiants que han passat pel programa com els que han realitzat projectes participant de convocatòries de concursos nacionals o internacionals són ara excel·lents professionals de l’enginyeria o emprenedors d’èxit. Sovint, la llavor d’aquestes “start-ups” d’èxit germina a l’ESEIAAT. Aquesta trajectòria ha fet que des de fora se’ns identifiqui com “l’Escola d’enginyeria on els estudiants fan coses”.

Hem d’afegir també que signem cada any més de 1.400 contractes de pràctiques remunerades en empresa, la qual cosa suposa un terç d’aquest tipus de contracte de tota la UPC. Les pràctiques permeten als nostres estudiants completar la seva formació i iniciar la seva inserció professional i a les empreses els permet captar talent que tant necessiten. Recordem que en els propers deu anys a Espanya caldran 200.000 enginyers i enginyeres, segons el darrer informe de l’Observatori de l’Enginyeria.

Gràcies a l’excel·lent relació que mantenim amb l’entorn industrial del Gran Vallès, el motor econòmic del país, cada any podem organitzar el Fòrum d’Empreses universitari més important de Catalunya, que suposa la primera presa de contacte entre l’estudiant i l’empresa en un esdeveniment en què tothom guanya.

Res d’això seria possible sense la implicació en tot aquest període de l’Ajuntament de Terrassa per donar suport a la comunitat universitària present a la ciutat, sigui amb beques per a la recerca o amb el suport a programes d’emprenedoria com l’EmprenUPC. Una complicitat virtuosa que ens permet continuar formant els millors professionals de l’enginyeria, que ens ha permès esdevenir un dels principals focus de talent tecnològic del país i que aporta amb la seva activitat formativa professionals que alimenten el motor del progrés i del benestar del país.

To Top