Josep Ballbè i Urrit
Em pregunto sovint com és possible que un personatge tan polèmic i “desmanegat” com Jan Laporta pugui presidir el Barça: allò que diuen que és “més que un club”.
Estant l’entitat immersa –de fa dos mesos– en l’embolat del conegut com a cas Negreira, no se li acut altra cosa que tirar pel dret. Potser deu ser que no se les pensa. Tibant de prepotència i amarat d’orgull, va i convoca –fa pocs dies– una roda de premsa, en què no diu res rellevant. Sense aportar una sola prova o argument creïbles, s’imbueix d’un victimisme que ajuda a empetitir-lo. No només a ell. Alhora a tots els socis que representa.
Probablement, així no s’aconsegueixi altra cosa que generar justament l’efecte contrari al que duia “in mente”. Sens dubte, més li hauria valgut callar. Deixar-se dur per la tàctica del “Pasapalabra”. No dir res i madurar adientment l’estratègia del dia que se’l citi a declarar davant la justícia. Ben segur que, llavors, no traurà pit ni farà el gallet. Val més no donar peu a convertir-nos, tots plegats, en la riota del planeta.
Encara recordo aquell estirabot seu de fa quinze anys, davant d’una junta de penyistes: “Al loro, que no estamos tan mal!”. O l’incident a l’aeroport de Barcelona-El Prat, on, veient que el detector de metalls no parava de xiular, actuà grollerament davant del personal de seguretat. Ni més ni menys que traient-se els pantalons i quedant-se en calçotets.
Demostra molt poc senyoratge. Més ben dit, cap. S’ha deixat provocar, picant l’ham de creure que la millor defensa és un bon atac. Carregar contra el Reial Madrid fa palès que esgrimir la tesi del “i tu, més” corrobora del tot una més que possible culpabilitat. La foscor tan sols es pot combatre amb un raig de llum ben potent. Mai, però, amb el rebot d’un escalf d’adrenalina. Bo i admetent que a casa de l’etern rival esportiu no tot han estat pas flors i violes, ja cal que es posi davant del mirall i faci una profunda cura d’humilitat. Voler rebatre la investigació o l’olfacte periodístic d’algun reporter mai no pot implicar esbandir la presumpta malifeta o corrupció en contra d’aquell.
Pretendre justificar-ho tot en la giragonsa del “pilotes fora” va totalment en contra amb una postura inicial de cap cot. És a partir de la senzillesa i la reflexió serena que podrem trobar sortides dignes i lluïdes que ens ressituïn al cim dels èxits: esportius, culturals i socials. Tota la resta són falòrnies. Si no lluites per acabar amb la podridura, n’acabaràs formant part.
