Montse García Martínez, segona candidata de la CUP Terrassa
El nostre ajuntament utilitza molts eslògans. Un dels que hem sentit fa poc temps és el de “Terrassa ciutat feminista”. Però jo em pregunto si això és veritablement així o és un eslògan per quedar bé.
Per a mi, una ciutat feminista és una ciutat cuidadora, una ciutat on es tinguin en compte els drets de totes les dones, una ciutat on la institució ha de vetllar igual per cuidar i ser cuidades. I és que un ajuntament que no escolta aquelles treballadores que fan tasques de cures no pot dir que és una ciutat feminista.
Un exemple clar d’un servei fonamental per cuidar de les nostres veïnes és el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Un ajuntament feminista ha de garantir que les dones que realitzen aquest servei tinguin unes condicions laborals dignes i escoltar les seves demandes. El dia 30 de març, les treballadores familiars del SAD van presentar més de 4.000 signatures a favor de la municipalització del servei, com a única via per fer possible unes condicions laborals dignes que, en conseqüència, aportin una millora en la realització de les seves tasques.
L’endemà, aquestes treballadores van entrar al ple de l’ajuntament, una vegada més, per explicar l’actual situació d’explotació que pateixen sota les empreses licitadores i reclamar la municipalització del SAD. Una d’aquestes empreses és Clece, que forma part del Grup ACS, presidit per Florentino Pérez. I a mi això m’indigna, perquè veig com venem els nostres serveis de cures a empreses que tant et fan una autopista com cuiden la nostra gent gran i persones dependents si hi ha negoci.
Aquests grups empresarials que es van iniciar en el sector del ciment i ara, un cop han descobert el “pastís” del sector públic de serveis, aconsegueixen les licitacions a què es presenten, gràcies que disposen de l’assessorament de consultors especialistes a guanyar licitacions. Alhora, diuen que tenen plans de qualitat o d’igualtat o d’altres aspectes que, aparentment, milloren el servei, però que, a la pràctica, només serveixen per complir els expedients, sense cap millora ni en la qualitat del servei ni en les condicions laborals de les treballadores.
Un servei de cures com és el SAD és un dels més importants per garantir un envelliment digne a totes les persones de la ciutat en situació de dependència. Ja que un servei que tracta amb persones cal que tingui unes bones condicions laborals, que garanteixin la qualitat i la millora del servei prestat. Actualment, les condicions laborals de les treballadores familiars són precàries. Com bé sabem, el fet de mercantilitzar els serveis públics sempre empitjora les condicions de qui menys recursos té. I això té conseqüències directes en la nostra salut, en el nostre benestar i en el dret a envellir dignament. Crec que la competitivitat és un concepte que ha de quedar fora dels serveis públics; per això, la municipalització del SAD és l’única manera de garantir que les treballadores tinguin unes condicions laborals dignes i oferir un millor servei a les persones usuàries. Una ciutat feminista és aquella que cuida dels que ens cuiden.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels partits polítics, que es publiquen segons ordre d’arribada.
