Ona Martínez, candidata d’ERC a l’alcaldia de Terrassa
A l’Ajuntament de Terrassa, hi treballen unes 2.000 persones, una bona part de les quals, al servei i atenció directa amb la ciutadania –a Serveis socials, a les escoles municipals, a la Policia, dinamitzant equipaments, promovent activitat cultural i econòmica, i un llarg etcètera–.
Una bona part fa rodar la maquinària interna perquè els serveis funcionin: contractació, tràmits, gestió econòmica, tecnologia… A aquesta dada hi afegim el fet que, en molt pocs anys, aproximadament un terç de la plantilla municipal es jubilarà. El terç que, literalment, als anys vuitanta va haver de reconstruir la ciutat després del franquisme, creant serveis, equipaments i urbanitzant barris sencers. Quantitats ingents d’experiència i coneixement a qui la ciutat deu molt i que o s’estan jubilant o es jubilaran ben aviat.
Quan aquestes treballadores i treballadors públics van començar a treballar a l’administració local –i fins fa no gaire–, l’Ajuntament havia de tenir una quantitat important de persones fent tasques que en aquell moment eren imprescindibles i que avui gairebé no existeixen: el correu intern, el trasllat i custòdia de documents de treball, tones de fotocòpies, etc. Els temps han canviat i també les necessitats. El repte que se’ns fa evident és immens: adaptar l’estructura de l’Ajuntament als nous temps per donar millors respostes als nostres veïns i veïnes.
Aprofitar l’experiència i la intel·ligència del servei públic, fer front a una renovació important de la plantilla, mantenir aquell esperit inicial dels primers ajuntaments democràtics perquè tota la ciutat millorés la qualitat i adaptar-lo als nous reptes (envelliment de la societat, augment de les temperatures, economia digital, conflictes d’abast mundial…) són al darrere del Pla de Ciutat digital per fer que a Terrassa les tecnologies digitals ajudin a millorar la qualitat de vida de la gent.
Si alliberem els servidors públics d’hores de tràmits i paperassa, es podran dedicar a atendre, acompanyar i donar servei directe a persones, empreses i entitats. Per això, la digitalització ens ha d’ajudar a simplificar els processos administratius i automatitzar procediments. Per això, necessitem incorporar a la plantilla municipal perfils amb capacitat d’anàlisi de les innumerables dades que l’Ajuntament té en propietat: consums d’aigua de reg, neteja, demandes ciutadanes, infraccions, atenció, col·lectius, etc. Perquè si combinem l’experiència de l’atenció directa amb l’anàlisi de dades, la presa de decisions a partir d’aquesta i l’avaluació permanent, automàtica i intel·ligent de les decisions preses i les polítiques impulsades, guanyarem en eficiència i eficàcia, farem més sostenibles els recursos públics i no només donarem millors respostes als terrassencs i les terrassenques, sinó que també ens avançarem a les seves necessitats.
El Pla Director Terrassa Ciutat digital ens marca aquest camí amb l’objectiu d’avançar amb sostenibilitat social, econòmica i mediambiental cap a una ciutat en la qual tothom visqui encara millor.
Treballar d’aquesta manera permetrà que l’administració faci sistemàticament el mateix que hem fet en elaborar aquesta guia: acompanyar-nos de les persones de la ciutat que en saben o que utilitzen el servei, incorporar la seva experiència a les decisions de treball i aconseguir que la participació ciutadana real sigui senzilla i habitual. La digitalització ha de ser sinònim de democràcia i garantia de llibertats.
Terrassa ha de ser una ciutat viva i per viure-hi i la nostra aposta per esdevenir una ciutat amb identitat pròpia implica necessàriament la innovació i la creativitat. Social, empresarial o cultural. I, si volem innovar, si realment volem ser la capital cultural, tecnològica i esportiva que podem ser, hem de predicar amb l’exemple i ser una administració local innovadora, tecnològica i amb capacitat de liderar coses.
Tot això que explico genera moltes oportunitats, és d’una dificultat ingent i té riscos evidents, com ara fer front a la ciberseguretat i a delictes d’abast i potència mundial que prenguin per objectiu el nostre Ajuntament, una qüestió impensable fa pocs anys, però que malauradament ja és una amenaça ben real.
Hem fet la primera passa, un document compartit que ens ha de servir de guia. Ara, tenim l’oportunitat d’avançar més ràpid en aquesta direcció. Cal adaptar l’organització i la maquinària als nous temps, i això no és senzill quan parlem d’una organització de 2.000 persones. De fer-ho o no fer-ho, en depèn que les coses passin. Cal entendre també que indispensablement les noves polítiques públiques impliquen entendre que ni tot acaba ni tot comença a les quatre parets de l’Ajuntament, que això va de la ciutat sencera i de tothom qui la construeix i la fa avançar cada dia.
D’escoltar-nos, de sumar i de col·laborar. L’èxit dependrà, també, de la implicació social cap al canvi, assegurant-nos de no deixar ningú enrere. És un repte apassionant.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels partits polítics, que es publiquen segons ordre d’arribada.
