Joan Roma i Cunill
En uns moments en què la sequera ha esdevingut tema prioritari, mirem enrere per constatar un altre dels grans mals produït pel procés.
Deixar tot el que és important per dedicar-se a fer volar coloms, destrossar l’economia, tirar per terra el prestigi assolit i causar danys múltiples… fins a acabar en gran fracàs.
Ara, ERC al Govern s’adona del temps i esforços perduts, i de pressa i corrents vol resoldre la problemàtica, començant per sancionar els ajuntaments que, segons ells, no hagin fet els deures. Però, a qui s’hauria de sancionar realment?
Transcric una part del document elaborat pel Govern Alternatiu del PSC, aportat a la cimera de grups parlamentaris, per tractar el tema de la sequera: “El Govern acumula una dècada d’inacció i de manca de lideratge, com en tants altres àmbits, sense tenir ni estratègia ni visió de futur per assegurar l’abastiment d’aigua.
Cal recordar que l’última inversió en aigua del Govern fou la dessaladora del Llobregat del 2009. Des d’aleshores, el pressupost total de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha reduït en un 48%, passant de 1.117 milions, el 2010, a 557 milions, el 2023.
Especialment rellevant és la reducció en un 75% de les inversions de l’ACA. Si el 2010 la suma dels capítols 6 i 7 (despesa de capital) era de 551 milions, el 2023 aquesta xifra s’ha reduït a 138 milions d’euros. Des de l’any 2015, l’any amb el pressupost més baix, les inversions s’han incrementat considerablement, però sense arribar a les xifres de l’any 2010. Encara faltaria invertir més de 400 milions d’euros per assolir el nivell d’inversió pressupostària del 2010.
Però no només s’ha reduït el pressupost, sinó que l’execució de la inversió en infraestructures del cicle de l’aigua, a càrrec de l’ACA, és molt baixa. Entre 2017 i 2022, cap any s’ha superat el 50% d’execució pressupostària. Destaca l’execució de l’any passat, el 2022, en què amb una situació d’alerta per la sequera no es va arribar al 21% d’inversió executada”.
Tancada la referència al document, puc afegir altres dades que demostren la deixadesa, la falta de prioritats i el tarannà d’un Govern que espera que troni per anar a fabricar paraigües. Els càlculs fets pels tècnics encarregats avaluen en uns 132.000.000 els litres que es perden, per diferents causes, al conjunt de Catalunya. Equivalen a gairebé un pantà de Sau, cada any.
Els motius són diversos. Van des de punxades puntuals, a canonades en mal estat, trams molt envellits… Parlem de centenars de quilòmetres, al conjunt del país, i tant parlem de petits municipis com d’alguns de molt grans. En el cas dels petits i mitjans, la manca de finançament produeix retards en obres de renovació i substitució que només es duran a terme si el Govern posa ajuts adients, en forma de subvencions per un 90% o 100% del cost. I declarar les obres d’urgència o emergència, a fi de reduir tràmits i terminis.
Queda encara un altre detall, com és l’alta burocratització de l’ACA, que motiva retards enormes en els informes i autoritzacions d’obres per part dels ajuntaments. En resum, si al decret de la sequera el Govern preveia sancionar els ajuntaments incomplidors, hauria de començar per sancionar-se a ell mateix, a la vista de la gestió passada i present. La futura no crec que sigui millor.
