Carles Fornell
La intel·ligència ens ha permès dominar el planeta i també millorar la qualitat de les nostres vides.
Gràcies a l’avenç que hem dut a terme, la nostra intel·ligència s’ha reforçat gràcies a l’evolució del nostre coneixement, en què s’inclou la tecnologia. Un gran nombre de la nostra tecnologia l’encapçala la tecnologia de la informació. Amb aquest tipus de tecnologies, hem estat capaços de fer front a desafiaments de la humanitat. Altres tècniques en què convergirem seran els nanobots intel·ligents, que circularan pel nostre torrent sanguini, on mantindran els nostres cossos biològics saludables en l’àmbit cel·lular i molecular. També al nostre cervell a través dels capil·lars, on interactuen les neurones perquè la nostra intel·ligència es vegi augmentada. Tècnicament, és possible i no és futurista, com podria semblar: hi ha dispositius amb què es poden curar la diabetis o detectar cèl·lules canceroses al torrent sanguini. Potser d’aquí a unes dècades aquestes tecnologies seran mil vegades més poderoses del que són avui. Un cop acostumats a tenir intel·ligències no biològiques al nostre cervell, continuarà augmentant exponencialment aquesta capacitat.
La intel·ligència que creem a partir de l’aplicació d’enginyeria inversa del cervell tindrà accés al codi propi. Encara que el cervell humà té un grau de plasticitat, posseeix una arquitectura relativament fixa, que no pot ser modificada perquè té una capacitat limitada. Així, aquest sistema no pot augmentar els seus 300 milions de reconeixedors de patrons, i si mai s’aconsegueix, no hi ha cap raó per aturar la seva capacitat. Encara més, podria continuar fins a assolir milions de reconeixedors de patrons. Normalment, a partir d’una millora, es produeixen avenços qualitatius, l’avenç evolutiu de l’Homo sapiens va ser quantitatiu. Ara, tecnològicament es pot, és a dir, una ampliació del cervell pot acomodar una gran quantitat del nostre neocòrtex, pot donar més capacitat a pensaments més elevats en el camp de la ciència. A mesura que s’afegeixi més quantitat d’informació no biològica, cal esperar que siguin nivells d’abstracció més elevats. En definitiva, una màquina que pot sobrepassar les activitats intel·lectuals de qualsevol home seria una màquina ultraintel·ligent, que podria dissenyar màquines encara millors, per la qual cosa sens dubte s’acabaria produint una explosió d’intel·ligència.
L’evolució biològica continua, però l’evolució tecnològica avança milers de vegades més ràpid. Al final del segle serem capaços de portar la computació fins a nivells màxims per les lleis de la física. La informàtica és enormement més poderosa que el cervell humà, no es tracta de mera computació, sinó que està imbuïda d’algorismes intel·ligents que construeixen els coneixements humà-màquina. Amb el temps, haurem d’expandir-nos per la resta de la nostra galàxia, és cert que les distàncies i la velocitat ens portarà molt de temps. Però per sobrepassar aquest límit, la nostra intel·ligència i tecnologia hauran de superar aquests obstacles. També es calcula que hauríem de superar la velocitat de la llum, i trobar dreceres que ens portessin a llocs llunyans a través de dimensions espacials. Esbrinar si podem superar el límit establert és un repte, i també una qüestió estratègica que s’enfronta a la civilització humà-màquina del segle XXI.
I després què…? Només cal esperar. Amb la construcció actual dels telescopis s’ha pogut comprovar que la durada del dia a Mart és semblant al de la Terra. Instal·lar colònies a Mart és possible, però també molt arriscat, el compromís amb aquest repte compromet la colonització espacial, però és crucial per al nostre futur. L’ésser humà ha permès que la nostra espècie hagi sobreviscut a qualsevol catàstrofe, les colònies espacials són la garantia de la continuïtat de la nostra espècie.
El Mart prehistòric era similar a la Terra, amb oceans d’aigua i les llunes de Júpiter i Saturn posseeixen actualment enormes dipòsits d’aigua líquida subterrània. Els programes espacials han estat el banc de proves dels desenvolupaments tecnològics que s’apliquen ara. Algunes tècniques que són imprescindibles són l’Estació Espacial Internacional, amb tripulació permanent d’astronautes per fer estudis del nostre sistema solar i canvis en la radiació. També s’hi acumula experiència sobre els ecosistemes tancats, arribarà el moment en què es pugui crear habitacles autònoms, on els humans puguin estar de forma indefinida. També serà possible que totes les deixalles puguin ser reciclades, l’aire renovat, i que els aliments es generin a l’interior com si fossin petites Terres.
Pel que fa al combustible, s’estan dissenyant en forma de prototips naus i sistemes de propulsió que redueixin els temps. Sobre la taula hi ha el disseny de propulsió per radiació solar, plasma accelerat o reaccions nuclears d’alta potència. La Lluna sembla que és la candidata a curt termini i els projectes per establir les primeres bases. L’èxit de bases dependrà de les experiències obtingudes a la Lluna i la tecnologia que es desenvolupi.
La ment que s’obre a una nova idea mai no tornarà a la seva mida original.
