Jordi Vilar, president de l’Agrupació de Polígons de Terrassa i membre de la Junta de la Cecot
L’inici de campanya per a les eleccions municipals es troba a prop i tornarem a entrar en un moment de l’espai temps en què s’aturen decisions, s’alenteix el temps d’execució i s’incrementarà progressivament el nombre de retrets i de noves promeses electorals per part dels diferents equips aspirants a governar l’Ajuntament de la nostra ciutat.
Sabem que cap dels setze polígons industrials serà espai de míting electoral, ni serà objecte de la major part dels discursos públics durant la campanya. Sabeu per què? Doncs perquè les empreses dels polígons no voten i, per tant, la densitat de votants sembla no justificar una acció directa en aquestes àrees d’activitat econòmica que són menystingudes permanentment.
Tanmateix, les més de mil vuit-centes empreses que hi estan ubicades contribueixen escrupolosament a les arques municipals, mitjançant l’IAE i l’IBI i altres tributs, perquè la ciutat compti amb uns serveis de qualitat per a la ciutadania i teixit productiu, però el retorn en prestacions per a aquests grans contribuents no arriba ni al 10% de l’aportació que realitzen. I és que entris per on entris a Terrassa, voreges o creues indefectiblement un polígon industrial. Uns polígons que es van urbanitzar entre 1952 i 1990, i que necessiten una modernització urgent si volem continuar generant riquesa i mantenir llocs de treball al territori.
Els nostres polígons estan mancats de manteniment i conservació, subministraments bàsics, mobilitat, seguretat, serveis a les empreses i persones i telecomunicacions.
L’impacte de la covid i la crisi de subministraments ha dut la Unió Europea i el Govern d’Espanya a impulsar una política de reindustrialització i autonomia industrial al continent, per tant, reinvertir a les zones industrials serà clau i Terrassa ho és.
Cal definir conjuntament quins models de polígons d’activitat econòmica o parcs industrials logístics volem, i no només per als pròxims quatre anys, no, sinó per a les quatre dècades vinents. I en això, i per això, estem a l’Agrupació d’Associacions de Polígons de Terrassa. Tant per recordar als equips candidats que necessitem adaptar i modernitzar els polígons per atraure inversió i incrementar l’activitat econòmica i l’ocupació; com per executar un pla d’integració dels polígons a l’espai públic i als futurs plans d’expansió de la ciutat.
Un pla que ha de donar certeses a les empreses instal·lades perquè puguin preveure inversions i prendre decisions, i evitar la paralització d’activitat, com està passant actualment al polígon del Segle XX, on les empreses no poden plantejar projectes d’instal·lació de fotovoltaiques a les teulades de les naus perquè desconeixen si hauran de deslocalitzar-se a conseqüència del POUM.
És cert que s’ha aconseguit definir un Pla Director de Polígons que ha de millorar la situació de les empreses ja ubicades i, sobretot, ha de permetre atraure nova indústria, però no podem caure en la ingenuïtat de creure que es podrà dur a terme si no es dota amb una partida pressupostària suficient a les actuacions previstes i que aquest pressupost es vagi consolidant any rere any per adequar els polígons a les necessitats actuals de les empreses. No es pot plantejar una inversió de 350.000 euros per als setze polígons en un any quan, per exemple, es destinaran 349.943 euros a reformar únicament cinc carrers de la ciutat. Entenem que la densitat de votants a cinc carrers a Terrassa és molt superior al nombre de votants dels carrers dels polígons.
No voldria que se m’interpretés malament perquè, lluny de qüestionar la millora d’aquests cinc carrers, el que volem és incidir a dotar justament i proporcionalment la millora dels polígons.
Per tot això, demanem a tots els grups que concorreran a les municipals que el Pla de Polígons esdevingui un pacte de ciutat a dècades vista, que vagi més enllà de les voluntats dels partits polítics i garantir el seu desenvolupament estratègic.
