M. Carme Medina
Els bahá’í de Terrassa, així com tots els bahá’í del món, divendres 21 d’abril commemoren el moment més important a la història dels orígens de la Fe bahá’í.
Bahá’u’llah, fundador de la Fe bahá’í, va declarar a Bagdad el 21 d’abril del 1863, quan era exiliat del govern persa, que ell era portador d’un nou missatge de Déu per a la humanitat. En els seus escrits ens explica que Déu havia enviat a la humanitat una sèrie d’educadors divins, coneguts com a manifestacions de Déu, els ensenyaments dels quals han proporcionat la base per a l’avenç de la civilització. Entre d’altres, aquestes manifestacions han inclòs Moisès, Buda, Jesús, Muhammad i el Bab. I que totes les religions del món provenen de la mateixa font i, en essència, són capítols successius d’una mateixa religió.
Bahá’u’lláh va fer una crida per aconseguir una completa reestructuració de l’Ordre Social, una reestructuració que serà inevitable a mesura que la humanitat emergeixi cap a una nova etapa de la seva història. La Nova Era, va indicar Bahá’u’llah, estarà marcada per certes característiques com, entre d’altres, l’eliminació de tota classe de prejudicis, la completa igualtat entre l’home i la dona, el reconeixement de la unitat essencial de totes les grans religions del món, l’eliminació dels extrems de pobresa i de riquesa, l’educació universal i un idioma auxiliar mundial, l’harmonia entre la ciència i la religió, un equilibri sostenible entre la naturalesa i la tecnologia, l’establiment d’una mancomunitat mundial, en què les nacions estaran unides, l’autonomia dels seus estats membres, i la llibertat i la iniciativa de les persones seran salvaguardades.
Aquest mateix 21 d’abril s’elegeixen a tot el món els Consells Locals Bahá’í, cos de govern comunitari, elegit cada any a tota localitat on resideixen nou o més bahá’í majors de 18 anys.
Els bahá’í de la comunitat es reuneixen per elecció. Després d’un període de pregària i meditació, cada creient escriu nou noms corresponents a les persones que al seu entendre estan més ben capacitades per administrar els assumptes de la comunitat. Es voten les persones que “millor combinin les qualitats de lleialtat inqüestionable, de devoció desinteressada, de ment ben formada, d’habilitat reconeguda i d’experiència madura.”
Tota elecció bahá’í es realitza per votació secreta. No hi ha candidatures, nominacions o campanyes electorals. Els electors tenen l’oportunitat de votar conscientment amb llibertat absoluta d’elecció.
Actualment, els consells locals bahá’í vetllen per una gran varietat d’assumptes que són l’essència de la vida comunitària. Entre les activitats que gestionen, hi figuren l’educació dels nens i joves, la celebració dels Dies Sagrats, els serveis devocionals, trobades d’estudi, activitats socials, i celebració de matrimonis i funerals, etc. Cal destacar la reunió mensual de la comunitat, disposada per a la camaraderia, la consulta i presa de decisions, en què totes les persones tenen dret a opinar i votar qualsevol dels assumptes que sorgeixin a la consulta entre les persones presents.
A la Fe bahá’í no hi ha clergat, ni treball pastoral o missioner professional. Bahà’u’llàh va proporcionar una estructura per administrar els assumptes mitjançant un sistema de consells elegits en l’àmbit local, nacional i internacional que denominen Ordre Administratiu. Els òrgans de govern bahá’í arriben a acords mitjançant una forma col·lectiva de prendre decisions anomenada “consulta”, que procura aconseguir el consens comunitari mitjançant l’acostament de posicions i no enfrontant-les unes amb les altres.
Les eleccions anuals bahá’í a Catalunya s’han fet des del 1949 i a Terrassa des del 1954.
