Joan Roma i Cunill
Cada dia passo un parell de vegades pel viaducte de la Baells (Berguedà), i un o dos cops al mes, pel de la Llosa del Cavall (Solsonès).
Vaig ser espectador de la construcció de les dues preses, i em sembla impossible veure la situació en què es troben.
A vegades, encara penso en els temps de diputat, quan existien peticions de poder fer represes, per facilitar la pràctica de diversos esports nàutics. Ara, simplement el que desitgem és tenir-hi prou aigua per al consum humà, i perquè els hidroavions dels Bombers puguin carregar aigua en cas d’incendis propers.
El canvi climàtic mostra imatges tan dures com aquestes i moltes altres que només cal veure fent una volta pel territori. És evident que estem obligats a introduir canvis significatius a la nostra relació amb l’aigua. I aquí tant va de gastar-ne menys com de recollir-ne més, en temps de pluges, i encarregar al Govern inversions potents en plantes dessaladores, al mateix temps que se’n fan per reutilitzar-ne d’altres.
Dit això, toca també recompondre el funcionament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Ha d’existir, per descomptat, però amb una remodelació integral de l’estructura, inversions i funcions. Durant anys els alcaldes ens hem barallat amb aquesta Agència, per la seva desmesurada burocràcia, una insolent prepotència, i uns usos i abusos que no haurien d’existir en els temps actuals.
Encara recordo una anècdota, quan em van demanar aportar en el termini de 30 dies unes analítiques d’una font que volia legalitzar. Em demanaven aportar, en aquest termini, els resultats obtinguts a cadascun dels trimestres de l’any anterior. O quan et demanen informes sobre inundabilitat de centenars d’anys malgrat que existeixin unes instal·lacions més properes al curs d’aigua, amb permís de la mateixa Agència.
La persistent sequera podria esdevenir una gran excusa per transformar aquest organisme en un de més ben estructurat i gestionat. Si mirem les inversions programades per a aquest any, veurem els grans retards en la seva execució. I si mirem llistat d’ajuntaments, en espera d’informes, autoritzacions i controls, constatarem terminis que no són acceptables. Totes les administracions han de ser àgils i eficients, molt especialment les dedicades a temes com el que tractem. Tant en aquest camp com en el d’urbanisme, molt estretament lligats, les gestions i tramitacions són un dels pitjors malsons per als ajuntaments.
Fa pocs dies, vaig manifestar que si realment el Govern vol ajudar els ajuntaments, en comptes de dictar un decret, ple de requeriments i sancions als ajuntaments, el que cal és un nou decret, acompanyat de 100 milions en ajudes destinades a la renovació i reparació de canonades d’aigua “en alta”, moltes de les quals tenen més de 30 o 40 anys de servei. Alguns tècnics, bons coneixedors de les xarxes d’aigua, donen xifres de milions de litres de pèrdues diàries, que en volum anual, s’acostarien a tot el que suma el pantà de Sau.
Aquí és on s’ha d’actuar de manera urgent i, tot seguit, emprendre les accions abans esmentades, algunes de les quals tenen anys de recorregut (noves dessaladores). El cicle de l’aigua és lent i permanent. Els darrers governs, ocupats en altres coses, ho havien oblidat.
