Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Encara que ens pot semblar molt lluny, no fa tant de temps que vàrem dedicar tot un any al tema de la misericòrdia. El papa Francesc va proclamar un Jubileu especial per a tota l’Església i va dedicar l’any 2016 a la misericòrdia.
Amb tot, però, són tantes les coses que ens passen cada dia i tants els esdeveniments que se succeeixen cada any, que possiblement ho tenim ja gairebé oblidat.
Però aquest segon diumenge de la Pasqua és també Diumenge de la Misericòrdia. És veritat que el sentit de la misericòrdia està, des de fa temps, força menystingut al món actual, en què el que es valora és l’eficàcia, l’agressivitat, el poder, els diners i l’èxit, de tal manera que això de la misericòrdia es considera gairebé una debilitat, un sentiment d’éssers inferiors, dèbils.
I és que encara que moltes vegades ens posem una màscara de seguretat, de prepotència, de poder, la realitat és que som molt poca cosa, som molt febles tots, molt més del que sovint volem aparentar i reconèixer.
Però en què consisteix la misericòrdia? Què és la misericòrdia? La misericòrdia és amor en acció, en moviment. És la disposició a compadir-se dels treballs i misèries alienes, i l’origen de la misericòrdia és Déu mateix, que és misericordiós.
Sí, és Déu creador, que ha tingut precisament misericòrdia dels homes que ha creat. Ha tingut tanta misericòrdia que ha baixat fins a la nostra pobresa fent-se home com nosaltres.
Ja a l’antiguitat, Déu es va manifestar com a Déu d’amor que actua amb misericòrdia i amb tendresa envers nosaltres: “És que pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però ni que alguna se n’oblidés, jo mai no t’oblidaria” (Is 49,15).
I de manera clara i contundent, ens diu Jesús a l’Evangeli de sant Lluc: “Vosaltres estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare” (Lc 6,35-36).
Tenim possibilitats constants a la nostra vida de fer realitat aquest manament del Senyor: la puc fer present a la meva vida a través de l’amabilitat, l’atenció als necessitats i, especialment, en el perdó i la reconciliació. Misericòrdia no és un sentiment, és una pràctica.
És el millor sacrifici que podem oferir a Déu, perquè si la vivim serem semblants a Ell, que és misericordiós. “El que jo vull és misericòrdia i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos” (Os 6,6).
Sovint ens fa por el judici de Déu; siguem, doncs, misericordiosos els uns amb els altres: “Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells que no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos podran riure’s del judici” (Jm 2,13).
