Joan Roma i Cunill
Plenament d’acord amb els arguments exposats pel PSC a la cimera sobre la sequera a Catalunya.
Abans de fer un decret, cal tenir molt estudiat i planificat el que s’hi vol posar. Aleshores, quin era el decret o quin seria el decret esperat i desitjat? El que aportés propostes i, sobretot, solucions.
Segons converses amb tècnics de l’ACA, o per informacions extretes de reunions d’alcaldes, comissions de petits municipis, etc., sabem que tenim un país amb una extensa xarxa d’abastament “en alta”, molt envellida i, per tant, molt ineficient. Alguns parlen de centenars de quilòmetres en mal estat, altres posen xifres encara més altes, sumant les deficiències “en alta” i “en baixa”.
Queda clar que perdem milions de litres, cada dia, per culpa de xarxes en males condicions. Si això és així, i és ben fàcil comprovar-ho amb les dades que ha de tenir l’ACA en el seu arxiu o per les que tenen els ajuntaments, el decret adient seria aquest: el Govern dicta un decret contra la sequera, acompanyat d’una dotació de 100 milions per fer-hi front.
I tot seguit, implementar mesures, via urgència o emergència, similars a les que va posar en marxa el Pla Zapatero. Aquella via permetia reduir al mínim els tràmits per aprovar, adjudicar i executar les subvencions del pla. Vull recordar que el primer pla tenia un volum de 8.000 M€, i el segon, de 5.000 M€. Tots dos van comportar un repte per a tots els ajuntaments, però van fer possible milers d’obres arreu del país, amb una agilitat mai vista.
Per què no anar per aquest camí, en comptes de només pensar a sancionar ajuntaments? Prou feina tenen els ajuntaments perquè tinguin l’alè de sancions al clatell. És que algú pensa que un alcalde o un equip de govern no s’ha pres el problema de l’aigua com el més important? Evident. Però imaginem-nos que 200 o 300 ajuntaments petits o mitjans tenen canonades en mal estat, que els fan perdre un 10%, 15% o 20% del cabal, què poden fer, si no tenen els recursos per fer-hi front?
En canvi, si tenen un decret que els permet presentar un projecte de renovació, aprovar-lo, dotar-lo econòmicament i procedir a la convocatòria i adjudicació, per via d’urgència, amb un finançament del 90% o 100%, és evident que l’aprofitaran i resoldran situacions que han esdevingut endèmiques. Molts poden pensar que si l’aigua és prioritària, els ajuntaments han de posar-hi els diners. Molt bé, sí, si els tenen, i si no?
Aquests dies, s’han dut a terme nombroses entrevistes a tècnics, polítics i teòrics del canvi climàtic. En algunes de les converses, s’han donat xifres, que caldria contrastar, però deixen clar que es perd com a mínim un 25% dels cabals per les pèrdues a la xarxa. Sí, sí, parlem d’un quart dels cabals, que és molt, i segurament amb altres mesures podríem encara aprofitar millor les captacions, a banda d’incrementar els cabals de les dessalinitzades.
En resum, no prenguem els ajuntaments per nens petits, que si no se’ls renya i no se’ls sanciona no creuen. Confiem en ells, i ajudem-los a resoldre els problemes dels seus ciutadans. Són ells els que aniran a reclamar a l’ajuntament, no a la Generalitat. Així que si es vol fer un bon decret contra la sequera, que vingui ben acompanyat d’inversions per posar al dia les xarxes. Hi guanyarem tots.
