Josep Ballbè i Urrit
Estic gairebé astorat amb la política de “pilotes fora” del president del govern. Quina manera de fer el papallona!
A nou mesos de les eleccions generals, va i canvia dues ministres (Maroto i Darias). Aprofita l’avinentesa per cantar llurs excel·lències…, quan la “jugada” tan sols cerca rèdit polític. Celebraré que li surti el tret per la culata, com li va passar –al principat– amb Salvador Illa. És a dir –amb altres paraules–, que no resultin escollides com a noves líders alcaldesses de Madrid i Les Palmes de Gran Canària, respectivament. La pregunta del milió és aquesta: pel mateix preu, per què no aprofitava per a fer fora –dins del mateix paquet– els noms de Marlaska, Belarra, Garzón i Irene Montero? Ben segur que la pregunta l’incomodarà, però és el que hi ha. “Qui es passa el dia empenyent papallones és que no té res més interessant per passar les estones”. Tan cert com ara és de dia!
Abril és l’època de cria de la papallona fil (una de les més antigues). L’aparellament el fa a partir de les cinc de la tarda, quan el sol il·lumina amb l’angle adient. Dura un no res. La papallona fil deixa anar un fil que embolica el papalló. Aquest agafa amb les dents el fil que deixa anar la papallona i l’estira fins a la branca més alta i, allà, l’embolica a la branca. Llavors, fa una mena de crit i el papalló grapa una ala amb l’altra. Com que llavors no pot volar, però la natura és sàvia, li neixen dues cames. Amb elles masturba la papallona que, al cap de pocs mesos, veu arribar un capoll.
Aquests insectes són majestuosament elegants. Fan palès un símbol de llibertat, mentre xuclen el nèctar de les flors, al bell mig del bosc. De ben petit, encara recordo com n’havia criat alguna, en una vella capsa de sabates, on feia un seguit de forats, mitjançant un ganivet o unes tisores. Cada dia l’anava destapant, observant-ne el cicle vital: com els ous esdevenien larves (erugues), crisàlides i papallones adultes. A hores d’ara, trobaríem quitxalla que potser no n’ha vist mai cap. Per tant, ni saben què són.
A moltes cultures, tenen un significat simbòlic. Se les considera missatgeres de bons auguris. Fins i tot, de la mort i la resurrecció. Quina casualitat que recordi això, en Pasqua, la gran festa dels catòlics. Als creients, aquesta metàfora ens fa “sentir papallones a l’estómac”. Encara que només sigui per uns moments, ja val la pena que fem per interioritzar aquesta reflexió, detraient-ne alguna moralitat. No precisament la que es deriva del memorable espot publicitari d’una estufa, de l’any de la picor (“moraleja: compre una Agni y tire la vieja”). Ens hem de remuntar uns setanta anys enrere, quan naixia la capsa “tonta” de la televisió. Dit això, “a una altra cosa, papallona!”
