Mackintosh, Number One, Lyben’s, Maggoty. Són noms que a gran part dels lectors els sonen. Tanmateix, així es deien algunes de les discoteques dels anys vuitanta i noranta. Eren locals grans on s’aplegava el jovent, sovint en funció de la tribu urbana a la qual pertanyia o la zona de la ciutat on vivia. Des de fa uns anys, aquesta manera d’oci nocturn ha canviat. El carrer de la Rasa ha esdevingut l’eix on es concentren els locals. Malgrat que en l’imaginari popular –potser per als “boomers” i per als integrants la Generació X– l’oci nocturn ha desaparegut, no és així. Simplement, el paradigma ha canviat. I no només a Terrassa, sinó a tot arreu. Sortir ara és fer-ho sense grans aglomeracions. I la pandèmia va contribuir de forma decisiva en aquests canvis d’hàbits. D’una banda, perquè una vegada van acabar les restriccions els joves es van llançar a aprofitar el moment. Però també perquè els botellots es van situar com la fórmula més popular.