Josep Ballbè i Urrit
Aquest acrònim respon a les quatre inicials dels mots anglesos “volatility”, “uncertainty”, “Complexity” i “ambiguity” (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat).
Va ser creat per l’escola de guerra dels Estats Units, en acabar el període de la guerra freda. En vull parlar des de la perspectiva en què crec que molta gent viu estabornida. Mai –com ara– no hem tingut un accés tan esparverant a la informació, el coneixement i l’opinió.
Per contra, la capacitat analítica del personal és inversament proporcional a aquest esclat. No hi ha criteri ni esforç mental per garbellar allò que té pes específic i val la pena. Seguim esclaus de la pura ignorància i dels fanatismes. Alhora, malgrat que faci de maldir, de la incompetència mediocre de molts polítics…
S’engreixen prodigant-se en rodes de premsa o entrevistes absurdes, inútils i buides de contingut. Només cerquen encendre i manipular la irracionalitat del personal. Fan servir conceptes que ni ells mateixos saben definir: transversalitat, sostenibilitat, futur, agenda 2030, tots/totes, etcètera. Fan viatges “sospitosament” qüestionables i ridículs per vendre fum. En són dos exemples, aquestes darreres setmanes, els dels presidents Sánchez i Aragonès al Marroc i Sud-amèrica, respectivament. Això sí, el seu rigor brilla per la seva absència. La foto no els serveix de res. Ans al contrari, els projecta ben fàcilment a una crítica normal i contundent. No mereixen res més.
Compararia aquest tema amb l’activació de “palanques” al Barça. Es pretén emocionar la gent, no donant-li opció a preguntar-se si potser cau en l’entabanament. Un escenari canviant constantment en què la presa de decisions esdevé cabdal. Ací situo entorns com el de la banca, les elèctriques, les noves tecnologies, la sanitat, l’educació i la cultura. Em pregunto si es toca realment de peus a terra. Caldria ser fortament analítics i previsors, tibant de seny històric, compromís social i esforç real i constant per encertar el viarany adient… És fonamental predir una estratègia aprofundida en el que anomenaria com una mena de direcció participativa per objectius. Dirigents i governats hauríem d’anar plegats, sense deixar-nos entabanar per la xerrameca fàcil i barata. Atents als canvis, ens cal avançar en aquesta línia. Per reaccionar amb encert en la línia que pertoca.
