Josep Ballbè i Urrit
En Gary Lineker és un antic futbolista del Barça (entre els anys 1986 i 1989). Sempre palesà un gran carisma i “fair play”.
Actualment, feia de comentarista esportiu al programa “Match of the Day”, de la BBC. Gairebé fa dues setmanes, la cadena el va suspendre i foragitar. Motiu? Infringir suposadament els seus estàndards d’imparcialitat. La realitat pura la trobem a la piulada que va penjar –a xarxes socials– criticant la nova llei migratòria del govern britànic. Concretament, a la pràctica prohibirà als refugiats –per a mi, desplaçats– fer una sol·licitud d’asil quan arribin al país, creuant el Canal de la Mànega sense autorització.
Fins i tot, val a dir que la mateixa ONU ha criticat aquesta llei, d’acord que pot contravenir la convenció del refugiat del 1951.
Textualment, Lineker va escriure “això és més que horrible”. De rerefons, va posar-hi un vídeo on Suella Braverman (ministra d’Interior) referia que aturarà els vaixells. Alhora es queixava del dineral que costa allotjar els nouvinguts. Per si no en tenia encara prou, retreia —a aquests milers de persones— de fer un viatge “il·legal”, que es traduiria en la deportació a Rwanda o altres països “segurs”. El comentarista finalitzava la seva crítica mullant-se totalment: “Aquest llenguatge no és diferent del que feia servir Alemanya als anys trenta. Estic sent inapropiat?” A requeriments de la cadena de TV, òbviament es negà a esborrar el tuit. A més, val a dir que ell tan sols es dedicava a fer cobertura esportiva en un espai on no es tractava de política. Té pebrots que la BBC li retregui que cal tenir cura especial amb “assumptes controvertits”. Què s’hauran cregut? Intentant assumir una postura personal empàtica amb aquest fet, em remunto a la meva etapa laboral al sector de l’estalvi. Què hauria de pensar sobre un alt directiu de l’empresa si m’atonyinava per escriure un article dur (de caràcter social o polític), quan sempre feia per donar el màxim a la feina?
Al món dels “mass media”, n’hi ha de centenaris, amb un prestigi contrastat. Tots representen un “referent” màxim dins la meva col·laboració com a columnista. Indubtablement, la cadena anglosaxona ho era. A partir d’avui, a la BBC li acabo de posar “creu i ratlla”. Aplicar la mesura d’una doble moral hipòcrita i fastigosament menyspreable no fa altra cosa que generar un descrèdit creixent. Més encara quan pivota sobre el sector públic, on se suposa que han de prevaldre valors com el respecte, el compromís, l’ètica i l’empatia amb la gent.
“Tal faràs, tal trobaràs!” Si et deus als teus oients, l’incompliment d’aquests criteris et mena al pedregar. Al cap i a la fi, és el que et mereixes. El pilar de la llibertat d’expressió és absolutament innegociable. Esdevé un fonament bàsic de la gran assignatura dels drets humans. Si perdem aquest nord, trontolla tot el sistema. Pel que a mi respecta, ho tinc clar. No em deixo comprar per diners… A banda que la meva col·laboració es basa en règim de voluntariat.
