Joan Roma i Cunill
El despoblament d’amplis territoris porta efectes inesperats que posen en perill els qui continuen al peu del canó. O els protegim, o marxaran.
En poques setmanes hem tingut declaracions, queixes i fins i tot manifestacions per reclamar solució a tres plagues en concret, tot i que n’hi ha d’altres de menys conegudes o menys mediàtiques.
Les tres plagues més mediàtiques són la dels conills, a la terra de ponent, la dels porcs senglars, arreu del país, i la dels cérvols i cabirols a tota la serralada prepirenaica. Tots els excessos poden ser negatius, però en aquest cas són desastrosos pels danys que causen. Impossibles de compensar amb ajuts privats o públics.
A vegades, pensem en la futilesa de veure córrer conills per tot arreu, sense imaginar que han de menjar i que poden destruir no solament collites, sinó també fer malbé canalitzacions d’aigua de rec, fins a deixar-les inoperables. Quant als porcs senglars, hi ha xifres sorprenents com un càlcul fet de 250.000 exemplars, en un país que n’hauria de tenir entre 80.000 i 90.000. I de ramats de cérvols en veiem dia sí dia també a multitud d’indrets on abans no arribaven. Competeixen pels prats i camps, amb el bestiar domèstic, amb el perill de traspassar malalties d’uns cap als altres.
Avui parlem d’aquestes tres, però n’hi podríem afegir algunes més, com la de l’eruga processionària, que envaeix molts dels boscos de pins i produeix feblesa als arbres i espolsa espines que motiven al·lèrgies i picors a persones i bestiar fins a extrems insuportables.
També, a poc a poc, van entrant les vespes asiàtiques, molt nocives per a les abelles pròpies, qüestió que obliga a destruir els nius tan bon punt en tenim coneixement. I per parlar d’una altra que ha passat deixant destrucció arreu, ha estat la papallona del boix. De moment, sembla haver passat sense haver-se quedat, però s’ha d’estar atent, que no estigui hivernada esperant millors temps per tornar a actuar.
Tornant al principi. Tenim menys de 70.000 pagesos-ramaders en un país de 7,6 milions de persones. Una xifra increïblement baixa, que continua reduint-se a causa de diferents efectes, entre els quals la pèrdua de continuïtat familiar o l’escassa rendibilitat de les explotacions. Fins ara, molts creien que no tenia importància la producció pròpia, perquè sempre es podia anar a l’estranger.
La guerra de Rússia contra Ucraïna ha demostrat la importància de tenir productes propis, almenys en proporcions raonables, per no haver de dependre en tot i per tot de fora. Si apliquem aquesta sàvia decisió, estem obligats a protegir el món rural, àmpliament dit. Ara i aquí, no s’està fent.
Ningú diu que sigui fàcil, però governar no és per a mediocres ni per a persones que no vulguin treballar ni tenir maldecaps. A cada dificultat ha d’aparèixer una proposta o diverses propostes de solucions. Investigar, promoure i aplicar mesures imaginatives i eficients per reduir les poblacions perjudicials. Toca destinar personal i, sobretot, esforços econòmics molt superiors als que es destinen.
He vist els danys produïts per les plagues de conills personalment i mitjançant diversos elements. Els dels porcs senglars, cérvols i cabirols els veig cada dia voltant per la comarca, amb perills constants a les carreteres. No és cosa d’ara.
Ja fa uns anys que en veiem i en notem l’increment; toca posar-hi remei, o donar pas a qui ho faci millor.
