Josep Ballbè i Urrit
Per Sant Josep, la múrgola treu el bec / Si tens fred, posa’t la capa de Sant Josep / Per Sant Josep, el cucut canta tot dret.
Si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet / Per Sant Josep, plora o verdeja el cep i el fred arrisca / De Sant Josep en enllà, posa’t trumfos a sembrar / Per Sant Josep cada gripau salta en son indret / El cigró, per Sant Josep, just sembrat i tot just nat / Per Sant Josep, es casa el pardalet / Per Sant Josep, cada oreneta en son indret / Per Sant Josep, sembra el canemet / Per Sant Josep, si Déu vol, el sastre apaga el gresol…
Heus ací adagis de Sant Josep per triar i remenar. Òbviament, és un sant al qual li tinc una gran devoció, ja que és el meu patró. Per cert, em sento molt honorat de dir-me’n. “De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases”. Uns noms que ja no s’acostumen a posar als nadons. La modernitat va per altres corriols. Ja no vull pas definir si són millors o pitjors. El cas, però, és que “a cada bugada, perdem un llençol”. La societat actual condueix un retrocés en temes tradicionals, històrics i referits als nostres ancestres. Sovint potser ens manca un bull. Pensem, fins i tot, que les noves tecnologies (la mal anomenada “intel·ligència artificial”) ens simplifica l’existència. Fent de malastruc, gosaria dir tot just al contrari: malgrat ajudar-nos força, ens l’ha ben complicat. Ens hem amanerat, abaixant la guàrdia. I de quina manera! Hem perdut la filosofia de l’esforç, un valor totalment associat a la figura del sant que avui venerem.
No vull passar per sentimental. Tampoc que se’m titlli de carrincló o retrògrad. “Cada dia porta el seu treball / Cada terra fa sa guerra”. Com que són ambdues cites prou certes, valdria la pena que –de tant en tant– ens aturéssim a pensar una mica. “L’arbre no ens deixa veure el bosc”. Acceptem com a mal menor que, anant sempre a tota pipa, no assaborim tot el regust del temps, la natura, el sentiment i l’amor.
Com deia al títol de l’escrit, als volts d’aquest jorn, brota la soca de la vinya. Una imatge que val més que mil paraules. Ens aniria de conya valorar-la en justa mesura. Tenim la primavera a tocar. Som molts els encegats pel brogit social.
Tan difícil és trobar uns minuts de parèntesi o interludi per canviar el xip? Dient respectuosament que soc de la generació del “tres pics i repicó”, reclamo retornar a l’essència de valors tradicionals. Com els inherents a Sant Josep.
