Josep Ballbè i Urrit
Em pregunto què pinta un Ministeri d’Igualtat. Tant és! Al planeta, tan sols hi ha mitja dotzena de països que el tenen (el Perú, Veneçuela, Paraguai, la República Dominicana, i Xile).
En tocar aquest tema, al·lucino amb el grau esperpèntic de degradació que va de la maneta de tot plegat. Per a mostra, em basta el botó de citar els noms de tres dones (Bibiana Aído, Leire Pajín i Irene Montero). Han dut l’entrellat al grau suprem de l’estrambotisme. Essent així, no cal tampoc afegir gaires consideracions més. Ben segur que no hi ha res més nociu –per al col·lectiu femení– que fer-se veure de la mà d’aquests guinyols.
Aquest ministeri ha enfrontat homes i dones. Ningú no nega pas la violència. És una xacra que cal combatre aferrissadament. Convertir, però, aquest estendard en una mena de lobby és pixar fora de test. Han convertit tot això en un negoci vergonyós. En qualsevol cas, és evident que la violència no té gènere. Al món, un de cada sis ancians pateix maltractaments. Tres de cada quatre infants, assetjament dels seus cuidadors… Tanmateix, el silenci que es pretén imposar envers aquesta realitat és ensordidor. A Irene Montero tan sols li interessa la violència contra la dona (aquella que en diuen “vicària”). Les xifres “canten” que hi ha més dones que maten llurs fills que no pas homes. Llavors, quan passa a l’inrevés, les feministes parlen de patologies mentals i masclisme. Mentrestant, les denúncies per violència sexual són el nostre pa de cada dia a tots els noticiaris dels diferents mitjans informatius. Sembla clar, doncs, que la feina no s’està fent gens bé.
El govern ha esmerçat rierades de diner públic per ordir campanyes publicitàries inútils. Sense anar gaire lluny, fa ben poques setmanes pagant –de la mà dels contribuents– “portades falses” en un munt de diaria de tiratge nacional. Molts “hashtags”, tuits i punts lila que són el “fes-me riure” de tothom. Volen fer-nos creure que aquestes mesures representen la panacea o l’escut que ho atura/guareix tot, davant de la violència personal… Com parlar d’urbanisme de gènere, del “todos / todas / todes”, del “feminismo y la feminisma” o altres herbats Au va! Ja n’hi ha prou de fer el passerell amb aquests polítics populistes de fireta! Avall la xerrameca barata i la pèrdua de temps!
Fa poc més d’una setmana que vam festejar el Dia Internacional de la Dona. Està clar que advoco per defensar el feminisme ben entès. Això sí, amb criteri i senyoratge. No de la mà d’Ayusos, Colaus, Belarras o senyores de perfil i nivell esbiaixat. Visca la dona!
