Joan Roma i Cunill
A punt ja de les eleccions municipals, hi arribem, després d’onze mandats consecutius. El període més llarg de democràcia de la nostra història.
El 28 de maig, tornarem a repetir un gest que ha permès consolidar els equips municipals i fer possible la transformació més gran dels pobles i ciutats, en només quaranta- quatre anys. Poden semblar molts, però la complexitat i el cost de moltes de les infraestructures, equipaments i serveis requereixen llargs períodes d’elaboració, redacció, adjudicació i execució per veure’n els resultats.
I els resultats estan a la vista de tothom. Sigui quin sigui el poble o ciutat, si ara tanquem els ulls i els recordem com eren l’any 79, i els comparem amb ara, constatarem la bona feina feta, excepció feta, d’uns pocs casos de mala administració i gestió.
Queda, però, un llarg camí al davant. A Catalunya, s’ha fet una bona feina municipal, però una deficient organització territorial. Tenim 947 municipis, 42 comarques i quatre diputacions. Entremig, hi hauríem de posar les vuit vegueries o regions que existeixen, però ningú coneix ni fa servir, excepte la Generalitat per posar-hi uns quants delegats, que poca feina tenen.
Ha d’arribar el moment en què un Govern es plantegi aquesta organització, més pròpia del segle passat que no pas del present. Ni és pràctic, ni és operatiu, ni és auster. Un petit país, de 7,6 milions d’habitants i 32.114 quilòmetres quadrats, no es pot permetre quatre nivells d’administració local/municipal. Impossible de coordinar, molt car de mantenir.
Cal saber que de les eleccions del 28 de maig en surten els consistoris municipals, però de rebot, és a dir, indirectament serveixen per conformar els consells comarcals i, finalment, les diputacions. D’aquí la gran importància d’aquesta diada democràtica. L’única administració que queda fora és la de les vegueries/regions, que ve designada pel Govern de la Generalitat.
Si això és així, queda clar el paper dels partits a l’hora de proposar i presentar candidatures a cada municipi. Soc un ferm defensor de les candidatures de partit, deixant clar que no tenir aquesta ajuda suposa un evident inconvenient per als equips de govern.
Han passat els temps en què es podia governar un ajuntament, de forma aïllada, sense coordinar-se ni sumar-se a d’altres del mateix territori o territoris propers. Tots som interdependents, i cada vegada més, tant en ciutats grans com en petits pobles. Molt pocs equipaments i serveis poden ser estrictament municipals. Molts han de ser supramunicipals per poder rendir, ser efectius i operatius.
I és en aquest món en què els partits ajuden a resoldre grans objectius. I ho són en la mesura que moltes necessitats municipals han de ser resoltes en l’àmbit de país, i disposar de partits, amb representació parlamentària a Catalunya o a Madrid, permet portar-hi les peticions i obtenir les solucions.
S’equivoca qui cregui que se’n pot sortir tot sol, per molt gran que sigui el municipi. Ni les grans capitals poden actuar de forma individual. Unes necessiten territori, altres compaginar serveis, altres rebre prestacions o donar-ne per ser més competitius, i en tots aquests àmbits és on els partits actuen com a elements de coordinació, gestió i resolució de peticions.
I per aquest mateix motiu considero que han de modificar-se les lleis d’ordenació del territori per canviar els consells comarcals. No poden continuar com si fossin miniparlaments. Han d’esdevenir mancomunitats de serveis, trencant els límits comarcals, per ser més operatius i eficients.
I, sincerament, no hi ha espai per a les vegueries/regions. Haurien estat útils trenta anys enrere. Ara ja no. Pel que fa a les diputacions, fan un bon servei, tal com actuen, molt especialment la de Barcelona: al servei dels 311 ajuntaments de la província.
Si volem tenir un país ben ordenat i gestionat, reforcem els ajuntaments, convertim les comarques en mancomunitats, pleguem les vegueries/regions i mantinguem les diputacions al servei dels ajuntaments, en ajudes i coordinacions supramunicipals.
Busquem en Prat de la Riba l’eficiència que no hem trobat en el Govern de la Generalitat de Catalunya, a excepció feta dels dos mandats del Tripartit.
