Josep Ballbè i Urrit
El president Sánchez continua en plena campanya electoral. Presumir de la reforma del sistema de pensions –amb el teòric vistiplau de Brussel·les– sembla obscè.
És per això que tibo metafòricament d’aquest refrany llatí per al títol: ens vol fer creure que posant la cuirassa de la UE el rema està resolt. Personalment, jo no en tinc prou. No em deixo entabanar. Demano més claredat, menys prepotència “perdonavides” i un gran aclariment de dubtes sospitosos per part de l’executiu. Que baixi a detalls. La mateixa concomitància cronològica amb les pròximes eleccions del 28 de maig ja els genera tots. I també ho fa la nul·la predisposició del seu govern i de les dues cambres parlamentàries envers capgirar la consideració de les pensions com a “rendiments del treball” en la declaració d’IRPF… Encara sort –per una vegada– que l’acord populista amb els/les “podemites” no ho engega tot en orris.
Resolt el tema de cohesió interna del govern, té alhora l’OK sindical. No pas, però, el de la patronal empresarial. Això ja “són figues d’un altre paner”. Raó per la qual no és pas or tot el que lluu. Menys tirar coets!
Sempre he pensat que és una indignitat encabir els emoluments derivats d’una pensió a l’equivalent del sou d’una persona en actiu, al mercat laboral. Més encara si tenim en compte l’escandalós tracte de favor envers les dietes i les despeses de viatges per a un munt de polítics del país (eurodiputats, congressistes, senadors, parlamentaris autonòmics i regidors municipals).
Remarcant, a més, que se’ls eximeix –a una gran majoria– de tributar pel 39,1% del seu salari. Com que no s’ha de declarar, s’entronca la progressivitat de l’impost. La qual cosa vol dir –a la pràctica– que tan sols tributen per la meitat del que els pertocaria… Afegim-hi les “rendes vitalícies” brutals i fora de lloc quan cessen a llurs funcions. Per tot plegat, que no s’estranyi en explicar-ho al conjunt del col·lectiu de pensionistes si arrufen el nas. Ja està bé “la pel·lícula” que ens ofereix com a fita històrica, si es fan tots els deures, que passen pel filtre que tots els endollats a la “moma política” s’estrenyin el cinturó igual que els membres de la “classe obrera” o “tropa”. Els de dalt han de donar un exemple de solidaritat i compromís molt més alt que la militància.
En cas de no ser així, que no expliqui berenars de duro. El tema no està saldat. Ni de bon tros. Quan el pensionista treballava, ja va meritar la pensió i va pagar-ne els impostos pertinents. Ara toca tornar a passar per caixa? “Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar!” D’acord?
