Rosa Ferrer
Fa dies, molts dies, que no el veiem, l’hem intentat trobar, però ha estat en va. Creiem que estava una mica desorientat enmig del caos d’aquest món en el qual no se sentia gaire còmode.
Vam pensar que s’havia pres uns dies per agafar forces i seguir la vida, però ja fa molt temps que ni el veiem, ni respon als nostres intents de comunicació, és per això que demanem ajuda a la població per trobar-lo abans que el perdem del tot.
No podem facilitar un retrat físic d’ell/ella, ja que canvia contínuament el seu físic, pot assemblar-se a qualsevol persona que ens creuem pel carrer, ara bé, té unes característiques que fan que sigui únic/a i són inqüestionables, són aquestes:
Una mirada clara, neta, sempre et mira als ulls i no et jutja. La seva manera d’actuar és la mateixa amb tothom, no insulta, ni critica, ni assetja, ni intimida, ans al contrari, tranquil·litza. És de paraules moderades, assenyades, diu tot el que ha de dir sense ofendre, ajudant a construir. El Respecte tracta tothom com un igual sense tenir en compte estatus social, gènere, raça, color ni religió. El Respecte és tot el contrari a por i soledat, és confiança, companyia i discreció. El Respecte és l’amic/amiga que tots volem en un dia de caos, d’inseguretat. El Respecte és la millor companyia que cada un/a de nosaltres podem tenir. El Respecte és qui et donarà la mà sense qüestionar-se per què te l’ha de donar.
Pensem que es va entristir quan algú el va fer passar per la por, no va entendre que d’un dia a l’altre es canviés de manera radical el que significava la seva existència, i que no s’alcessin les veus per aclarir aquest gran error, va intentar explicar-se i no el van deixar, no interessava, ja que havien trobat allò que buscaven per dividir les persones i poder, així, manipular-les; van buscar fórmules per substituir el Respecte, protocols, lleis, etc., però tot queda tan i tan allunyat de la relació de tracte proper i integral de l’ésser humà com de la resta d’éssers vius del món, que els que l’havíem conegut i tractat l’enyorem i el trobem a faltar.
Si els demanem ajuda per trobar de manera urgent el Respecte és perquè estem convençuts que tan sols amb la seva presència tranquil·la, receptora, cauta i mediadora es podrien posar solucions a problemes que sense el Respecte, i per més lleis i protocols que fabriquem, no aconseguim solucionar. El Respecte és per a tots igual, d’ençà que naixem fins a la mort. No necessita que els problemes, els vandalismes, les vexacions, etc. hagin d’augmentar per buscar una solució, el Respecte actua ja a la primera, és més, actua abans que passi, ja que ens ensenya a no fer mal, a no ferir, a no sentir-nos ni superiors, ni inferiors, ens ensenya a ser tolerants quan cal ser-ho i a dir prou al moment quan cal, també ens ensenya que tot i que cada persona ha de ser lliure, hem de tenir ben clar que si no tenim en compte la llibertat de l’altre, ja no en som, de lliures. Com diu Shannon L. Alder: “La diversitat de personalitats es deu al temps desigual donat als valors. Només a través del coneixement entre els uns i els altres podem veure la importància de les qualitats que ens falten i el potencial de la nostra ànima incompleta”, això i el temps per a conèixer-nos els uns als altres és el que el Respecte ens ensenya, alhora que aquest coneixement ens fa més rics humanament.
Respecte, si llegeixes aquestes línies, torna, si us plau, et trobem molt a faltar.
Sobretot, si el veuen, demanin-li que torni, diguin-li que ens fa falta el seu seny.
“Sense sentiment de respecte, no hi ha manera de distingir els homes de les bèsties”, Confuci. A voltes, penso que són més humanes algunes bèsties que els que ens anomenem éssers humans!
