Joan Roma i Cunill
Res millor per parlar de temes que tractar-los de ben a prop. Fa anys, molts anys, que batallo per la conversió de la C-16 (Eix del Llobregat), E-9 de la UE, en autovia integral, amb molta altra gent, sigui des de l’Ajuntament, des del Parlament o per mitjà d’articles als mitjans de comunicació.
Però, diumenge passat, vaig tastar els col·lapses de primera mà. Feia un parell d’anys que no m’hi havia ficat. Després d’un dinar a Llívia, i un passeig per Puigcerdà, cap a les 6 de la tarda vaig decidir tornar a casa. He de dir que no era un dels diumenges més plens de l’any.
Ni de bon tros, però ja es va anar fent cua per passar el peatge del Túnel, i ja a l’altra banda, la cua esdevingué col·lapse. Com cada divendres al vespre, o dissabtes al matí de pujada, i tots els diumenges de baixada.
Em vaig anar fixant en els tipus de cotxes, autocaravanes, autocars, motos, i la gent que els portava. Em vaig demanar com poden assistir setmana sí, setmana també, a un suplici com és avançar a pas de formiga, durant 15 o 20 quilòmetres, fins a arribar a Berga. Quant combustible malbaratat, quanta contaminació ens deixa una via que hauria d’estar desdoblada des de fa anys.
No entenc la poca mobilització per la banda cerdana i la berguedana per exigir al Govern que compleixi els compromisos signats. Estem en una situació de passivitat i resignació, totals. El PSC tornarà a portar el tema al Parlament, però es perd força si el territori no es mobilitza i reclama a cada partit, assegurar el seu vot, als debats i propostes sobre aquesta qüestió.
I és que a banda de malgastar recursos, perdre temps i augmentar la contaminació s’hi afegeix la perillositat. Hi ha alguns bojos del volant que pretenen escurçar temps fent maniobres perilloses dintre de la cua, i altres entren a Bagà, a tota velocitat per anar a agafar la sortida i així avançar cinc-cents metres o un quilòmetre. Després, faran cosa semblant a Guardiola, passant a tota velocitat pel nucli urbà per agafar la sortida. Hauran avançat un quilòmetre més si alguns dels conductors els deixen entrar. En molts casos, es produeix una resistència que fa molt perillós el combat.
I de pujada aquests mateixos ho poden fer a Gironella, o a Cal Rosal i per descomptat a Berga, on es poden trobar conductors perduts o buscant la sortida cap a l’antiga carretera per anar a sortir al terme de Cercs.
És així com cada cap de setmana uns centenars de conductors es juguen la vida i la dels altres per escurçar uns segons o uns minuts la seva arribada o tornada.
Vaig tenir temps de veure i pensar en tot això, en els meus 5 o 6 quilòmetres de cua. Per sort meva, puc anar a casa, sortint a Guardiola, i passar per la Pobla i St. Jaume. Però havent tastat de nou un col·lapse fa encara més ràbia veure com els incompliments del Govern penalitzen no solament els qui van o tornen de la Cerdanya, sinó tots els que viuen a l’Alt Berguedà. Queden immobilitzats tots els caps de setmana de l’any. Inacceptable!
