Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Quan encara era alumne de batxillerat, recordo que vaig tenir un professor que en una de les seves elucubracions, sàvies totes elles, ens va dir: “S’aprèn del sí i també del no, i si em colleu una mica, crec que s’aprèn més del no que del sí”.
Més tard he pogut donar significat a aquelles paraules que ja de jove van impactar en el meu cervell. Davant d’un error podem jutjar-nos, criticar-nos i enfonsar-nos. O podem prendre la gran oportunitat que se’ns brinda per conèixer-nos millor i canviar de rumb. Al llarg de la vida enfrontarem moments difícils, situacions en què prendrem un camí equivocat. Som humans i, per tant, tindrem errades i ensopegades. Això no obstant, serà l’actitud que adoptem davant d’aquestes circumstàncies la que manifestarà qui som i com volem viure. De fet, estarem al camí de conquerir les nostres pors.
Algunes persones tenen unes característiques personals que els fan més proclius a patir davant de la decisió. Una tendència perfeccionista, una personalitat rígida i una alta intolerància a la frustració són alguns dels ingredients principals de la por al fracàs. L’excessiva autoexigència ens fa viure en una presó mental, en què el nostre diàleg intern esdevé el crític més ferotge.
Qui no es permet equivocar-se veu limitada la llibertat. Cada activitat és una prova en comptes d’una aventura i cada error, un gran fracàs personal. La por tenallant a no estar a l’altura porta l’individu a mantenir-se a la seva zona de confort, i a privar-se de l’oportunitat d’experimentar el que és nou. És justament en aquesta novetat, en aquest canvi on radica l’evolució de les nostres vides, el creixement i maduració personal i l’experiència de ser millors en la nostra condició humana. A tots ens fa una mica de respecte canviar de carretera quan en aquella que circulem no ens trobem còmodes i ens adonem que hem agafat una via equivocada. La incertesa es fa present en les nostres emocions. És normal que això passi, però l’atreviment i el coratge de les persones actuen com a motors necessaris per no quedar-nos falcats en un dia a dia avorrit, poc viscut i sense passió. La vida passa i es fa densa i pesada si la movem de manera rutinària.
Hi ha persones que manifesten sentir-se còmodes en aquest immobilisme, asseguts en aquesta estabilitat i no necessiten canviar res justament per no haver d’assumir certs errors. Però això ho pensen, ho senten, perquè segurament no han experimentat mai la banda intrèpida del canvi, l’acceleració que comporta fer coses diferents i enfrontar-se al que no funciona amb la intenció de millorar-ho. Equivocar-nos ha de ser viscut com una manera d’aprendre noves situacions, noves vivències, noves circumstàncies i això en definitiva és ampliar el nostre enfocament, fer més gran i extensa la nostra vida.
Sortosament, les noves generacions tenen aquesta perspectiva més treballada. Saben que no estaran 40 anys a la mateixa empresa i que no viuran tota la vida al mateix lloc, però no els importa. No tenen aquesta mentalitat passada de fer les coses un dia sí i l’altre també de la mateixa manera, al mateix lloc i sota el mateix prisma. Busquen vides més intrèpides i mòbils, de vegades massa i tot, i per aquesta banda tenen molt de guanyat. Millor que sigui d’aquesta manera, perquè no ho tenen gens fàcil, el món actual els posarà a prova constantment i de la seva capacitat d’assumir i adaptar-se a nous formats, assumint errors i estirabots, dependrà el seu èxit vital.
No tinguem por a equivocar-nos, arrisquem en la cerca d’una vida més intensa i apassionada i quan arribi l’error, alcem la cara, encaixem-lo i gaudim de la nova oportunitat que la vida ens proposa, bona o dolenta, fàcil o difícil, serà una oportunitat per gaudir-la.
