Josep Ballbè i Urrit
Personalment, crec que sovint hem perdut l’oremus. No podem afegir dies als 365 que té un any…de cara a dedicar-ne un a temes sense cap criteri ni objectiu concret.
Cito exemples com el dia de la pizza, el de la bicicleta, el de la barba, el bacó, el de la pau, el del feminisme o ve’t a saber quins altres temes! Amb tot respecte, no trobo el desllorigador que me’n faci cinc cèntims. “Qui no té feina, el gat pentina”. Els castellans tenen una dita que em ve com anell al dit en aquest punt: “menos rollo y más aceite al bollo”.
Resulta que, avui, és el dia dels obesos. Un col·lectiu de gent que sovint es menysté arran les ofenses d’altres persones repel·lents. Les estadístiques xifren en 650 els milions de persones que ho pateix. El primer que cal conrear és el respecte al proïsme. Seguidament, tenir en compte que es tracta d’una patologia crònica, que no pas una manca de voluntat. Al rerefons, s’hi poden trobar motivacions de caràcter genètic, ambiental, psicològic, econòmic o sociocultural.
No és que em vulgui carregar –de pal a pal– la iniciativa de l’OMS. Ans al contrari. Del problema se’n poden derivar indirectament afectacions de caràcter vascular, oncològic, diabètic o hipertensió. Així, fem bé exigint la no comercialització de begudes amb components alts de grasses, sucres o sal. Per contra, els governs es fan l’orni. Es graten les mans amb taxes impositives als fabricants d’aquests productes. Els importa més la recaptació que la salut de la població.
Canvio totalment de contingut. Per al·lusions, demano –urgentment, quan manca poc més d’un mes per endegar la campanya-IRPF– que s’habiliti una casella que permeti exercir l’objecció fiscal. Qui ens havia de dir que dels deliris de grandesa i paranoia d’un tal Putin, se’n derivarien les conseqüències esgarrifoses un any després? Mentrestant, els ministres del govern espanyol no aturen la maquinària de fabricar i exportar armament. Per contra, surten a tots els platós i ens volen donar lliçons d’ètica moral… Sense anar més lluny, fustigant el trasllat de l’empresa Ferrovial a Holanda. A mi, això també em preocupa. Al costat, tanmateix, d’aquestes altres fites, em sembla un tema menor. No sé si m’explico. Els dirigents polítics sí que van grassos resistint embats –a tort i a dret– per mantenir la trona i les prebendes i/o emoluments que hi van acoblats… El pes no dona la felicitat: aquesta és la resposta típica d’un prim.
