Josep Ballbè i Urrit
Algú se l’imagina com a president de Catalunya? Encara sort que la “jugada sociata” de promocionar-lo com a ministre de Sanitat –abans de nomenar-lo candidat al càrrec– va esdevenir una patacada!
No em puc estar de recordar el seu estil prepotent, actuant com un autèntic perdonavides als inicis de la covid. De fet, la seva experiència professional (al sector privat) és més aviat minsa. Ben aviat es va encabir al món de la política, la qual cosa li ha garantit una “dolce vita” amb un esforç més aviat moderat.
Si algú es pregunta per què el trio com a tema d’aquesta columna, ho tindrà clar aviat. Malgrat que no combregui gens ni mica amb les tesis de Gabriel Rufián i Ada Colau, aquest cop em sento obligat a donar-los suport plenament exigint una ràpida i sentida disculpa envers la figura de Jordi Ballart, alcalde de Terrassa. Som la tercera ciutat del principat i tota ofensa al nostre batlle ho és a tots els egarencs.
La seva sortida de to, grinyolada, patinada i manca de respecte grollera requereix una rectificació immediata. Ha demostrat una manca absoluta de criteri, formació, nivell i ètica quan s’ha posat a l’esbarzer de l’ofensa personal. Del tot inacceptable! No s’hi val a callar. Ans al contrari, si li pica aquest prec, que es grati! Ha fet un mal servei –de passada– a la candidata del PSC a l’alcaldia (Eva Candela), quan ella no en té cap culpa. Tot no val en aquest àmbit.
Un seguit de polítics de pandereta –com ell– han convertit l’entorn en un circ mediàtic patètic. Fins al punt que m’arribo a plantejar si, al ritme que anem, potser no haurem de proposar l’alternativa de l’autarquia. Al cap i a la fi, per tenir “xerrameques” maleducats com ell, ben segur que aniríem millor fent-nos-ho nosaltres mateixos.
Que ningú no pensi –després del meu escrit– que estic demanant el vot al candidat de Tot per Terrassa! Ni de bon tros. Tan sols em sento impel·lit a fer per recuperar l’educació, les bones formes i l’ètica com a pals de paller de l’entrellat. En cas contrari, en l’àmbit nacional, topem amb l’estirabot d’una imminent moció de censura contra la figura del president espanyol.
És tan ridícula i inútil que la presentarà un partit d’ultradreta i la defensarà un senyor de 89 anys que havia liderat opcions del PCE no fa gaires anys enrere. Si volen convertir la política en un circ mediàtic, amb mi que no hi comptin. Ni allà, ni ací. De “salvadors”, no en volem. En tenim prou amb senyors.
