Josep Ballbè i Urrit
El març és carasser. És habitual que plogui i faci sol. En tot cas, a mitjan mes, el sol ja fa ombra i canta l’alosa.
“El març comença com una cordera i acaba com una fera”. I “el març marceja i la gent bogeja”. Un parell d’adagis que indiquen que és un mes molt variable. Tant, com que el sol és molt calent i provoca mals de cap. “El març treu sa mare al sol i després l’apedrega”. El sol d’aquest mes estella el cap dels ases. El mes té trenta-un dies i tres-centes fesomies. Els psicòlegs solen tenir forts increments de feina. I són molts els qui desperten depressions i necessiten el seu ajut. El mateix que els passa als al·lergòlegs i als dermatòlegs. Les al·lèrgies, migranyes i irritacions cutànies de la pell duen de mal corcoll molt personal: “la millor cara, al març pigada”.
Tanmateix, no voldria pintar aquest mes amb mals colors. També “la saó del març és bona pel favar”. I “blat marcer el millor blat és”. En tot cas, mai no es pot abaixar la guàrdia. Sempre cal gruar de valent. Ja ho diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dona la vida”. De fet, el març dona de tot. Alhora convida a la positivitat: “Pel març, els ametllers en flor i el jovent, en amor”.
Anem de cara a anar enterrant el fred. “L’ull de bou petit ja empaita les aranyes si no troba mosquits”. I “qui no té sabates ja pot anar descalç”. A banda que “passat el març, mariner fes-te a la mar”. Cada dia porta el seu treball. Menys per als qui malmeten llastimosament les hores del seu rellotge. No saben –ni volen– donar cap sentit al seu temps de lleure. A més, fins i tot arriben a tenir la santa barra de dir que s’avorreixen. Valga’m Déu! “Qui, pel març, no cava el sòl no el pot cavar quan vol”. I “si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs”.
Lluny de moltes arengues de preveres que dormen el més primmirat i fastiguegen l’agnòstic, és ben cert que la paremiologia conté un estol inacabat de savis consells. Una altra cosa serà que sapiguem fer-ne ben nostre algun d’ells. En tenim per triar i remenar. De moment, el sol i l’aigua –que citava al títol– se’ns presenten com dos elements vitals en la progressió vital del nostre organisme. Val a dir que, per si sols, aporten ben poca cosa. La predisposició personal i les ganes de bastir un món més just i joliu depenen totes de nosaltres. Fins al punt que cal definir-les com a imprescindibles.
