Joan Roma i Cunill
Ens queixem de les decisions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), a més de les d’altres òrgans i organismes del poder central i autonòmic, però no ens demanem per què estem com estem.
És a dir, com pot ser que 45 anys després de la recuperació de la democràcia, no hàgim estat capaços d’oxigenar, airejar, ampliar i renovar l’alt funcionariat del nostre país? I quan dic país, vull dir Catalunya i amb ella l’Estat: Espanya.
Si mirem els tres nivells de les administracions, veurem que en cap s’han fet els deures. En l’àmbit municipal/comarcal/diputacions, falten 300 secretaris i 200 interventors. Només a Catalunya. En l’àmbit d’Espanya, hauríem de multiplicar la xifra per sis o set. Increïble, perquè són els alts funcionaris dels ajuntaments. I amb ells, els consells comarcals i les diputacions.
Si estudiem el Govern de la Generalitat i de la resta de governs autonòmics, veurem les carències en lletrats, subdirectors generals, interventors, dipositaris, etc. El mateix podem dir de les cambres autonòmiques, tot i que els elevats sous xuclen funcionaris d’administracions inferiors. Un problema més per als més petits.
Si arribem a l’estructura de l’Estat, constatarem el dèficit de jutges, fiscals, notaris, lletrats, advocats de l’Estat, subdirectors generals… de manera que es van perllongant les famílies de l’alt funcionariat pels segles dels segles.
Si mirem els cognoms de jutges, lletrats, notaris, fiscals, advocats de l’Estat, secretaris generals, interventors, oficials dels exèrcits, guàrdia civil, policia nacional… veurem com es repeteixen en multitud de llocs i espais.
No estic d’acord en el fet que sigui fruit del franquisme. En alguns casos sí, però en molts d’altres és qüestió de cultura, de tradició, de vocació i ambició, en territoris que a falta de grans empreses i indústries, es van decantar per les administracions. En molts casos, parlo de cent i cent cinquanta anys enrere. Una sortida, si voleu conservadora, però de plena seguretat, en el sou mensual. A més de promoció constant i segura.
La procedència i la interrelació entre ells/elles ha donat peu a matrimonis i relacions estretes que han configurat unes elits que per preparació i consideració es creuen posseïdores del dret a vigilar i protegir l’Estat, i amb ell, totes les administracions que el conformen. És un efecte força lògic i conseqüent, quan els cossos estatals estan conformats per persones de procedències similars, amb pensaments molt propers, per no dir simètrics.
A què ve pensar en forces ocultes o estratègies secretes? És evident que aquestes elits tenen una afinitat amb molts polítics de procedència similar i són sensibles als arguments i propostes que els puguin arribar. Si ells/elles se senten protectors de la pàtria, consideren lògic salvar-la d’intromissions i decisions que la puguin afectar. D’aquí a interpretar d’una manera determinada les lleis fonamentals hi ha un pas.
Ni tan sols cal prevaricar. N’hi ha prou amb informes i dictàmens que justifiquen una visió concreta del pensament i voluntat dels legisladors. No estranyi a ningú aquest cercle en el qual ens movem perquè en els nivells més alts del funcionariat imperen uns nuclis reduïts de cognoms interrelacionats.
Com pot ser no haver fet els deures en aquests 45 anys? Doncs és el que ens hem de preguntar i retreure tots els que hem actuat en política. I, sobretot, què fer per trencar el cercle? Si només ens queixem i no actuem no servirà de res.
Toca obrir el cercle, esponjar, oxigenar, airejar el sector mitjançant l’entrada de constants fornades procedents del poble, ras i curt. Fàcil de dir, complicat de resoldre, però és la via per renovar l’alt funcionariat. Ells es poden permetre tenir fills/filles, preparant concursos i oposicions durant 3, 4 o 5 anys.
Penseu que només per a secretaris o interventors d’ajuntaments la mitjana de preparació està en 2 o 3 anys. Similar al de jutge, lletrat, oficial d’exèrcit, etc. Per a càrrecs de més nivell ja podem afegir-hi un o dos anys més: notari, advocat de l’Estat, lletrats parlaments…
Qui s’ho pot permetre? No famílies normals i corrents, oimés si el possible candidat/a troba altres feines més fàcils i ràpidament retribuïdes. Però estem davant un tema fonamental i estratègic. Aquí, totes les administracions, universitats, partits i societat civil haurien d’impulsar mesures ràpides i eficients.
Els estudiants més ben preparats haurien de disposar de beques, ajudes en diversos formats, facilitats innovadores per entrar en aquest cercle tancat. Posem en marxa un ambiciós pla per renovar l’alt funcionariat, i en uns anys aconseguirem resultats esplèndids. Omplim tots els buits a totes les administracions. Aconseguirem millorar l’eficiència, i alhora interpretar i defensar les lleis vigents amb visions a peu de terra.
Els grans temes no es resolen en quatre dies. Prou de temps hem perdut per no posar els mitjans per fer-ho realitat. Qui no mira a mitjà i llarg termini no es pot considerar un bon gestor i, encara menys, un bon polític. Hem fet pocs deures en aquesta matèria en els 45 anys de democràcia. Com més aviat ens hi posem, més aviat aconseguirem aportar sang nova als alts nivells de les administracions. A totes, sense excepció.
