Josep Ballbè i Urrit
Més brau que un turc. De febrers, n’hi ha pocs de bons. Corre com un gos llebrer. Però té bon alè.
És justicier. No queda a deure res… És, alhora, jornaler, lironer i mentider. Un dia dolent i l’altre, també. Enguany, acaba amb un fred geler, que és bon anyeller. No deixa ovella ni corder. Mata més xais que un carnisser. Els tira al femer o al fosser. Febrer, febreret, set capes i un barret. A pesar del febrer, tanmateix, floreix l’ametller. Ho emmascara tot com un calderer.
Tot i això, en febrer, rega el teu planter. I mai no oblidis que, febrer acabat, xarxes al mar. L’aigua de febrer sempre va bé. Malgrat tot, aquest cop n’hem tingut més aviat poca. No ha tingut en compte que la pluja del febrer emplena de gra el graner. Haurem d’esperar que s’acompleixi plenament aquest altre adagi: “Gener ens ha dut neus. Febrer ha estat variable. Pel març, bufaran vents forts i l’abril serà agradable”. Ja tindrà cura la primavera de fondre el polsim enfarinat de les cingleres i arranjar un bri la sequera de les conques dels rius.
Tant de bo que aquestes tres setmanes que falten per a una nova estació meteorològica canviï radicalment aquest tema.
Acabat febrer, ja tot comença a fer olor de primavera. Generalment, l’estat d’ànim de la gent pren nova embranzida. El mes de març, que encetarem demà, m’encisa especialment. Ben segur que hi té molt a veure el fet del meu aniversari. Un altre element que hi ajuda força rau en el creixement progressiu de llum solar. En aquest sentit, continuo sense entendre
–el darrer diumenge de març– el perquè del canvi d’hora. La classe dirigent del país ens fa beure a galet. Fa molt de temps que els prego una explicació coherent i ajustada.
“Passat el febrer, comença el nanser. Has d’haver llaurat el que, al març, vulguis sembrar”: heus ací un nou refrany que ens convida a persistir en la teoria de l’esforç. No s’hi val a badar. O a lamentar-nos davant les dificultats del dia a dia. Les expressions populars són un cau de saviesa ben útil a l’hora de programar la nostra agenda.
“Febrer deixa els socs al darrere”. I “febreret el curt, amb vint-i-vuit dies se’n surt”. Tant de bo que, amb tot aquest ventall d’adagis, fem per assumir algun lema que sacsegi el nostre freqüent immobilisme. Hi ha massa públic que se la mama molt dolça. En acabat, el que és més fàcil és queixar-se. Au va! De moment, ja estem avisats.
