Xavier Roca, director de l’ESEIAAT de la UPC
Aquests dies m’assaltava la temptació d’escriure una ucronia, o fer experimentar Albert Einstein la seva pròpia ciència per tornar-lo a tenir uns dies a Catalunya.
Les primeres jornades no canviarien gaire. El geni contemporani impartiria un curs a Barcelona i després visitaria Terrassa. A partir d’aquí quelcom seria diferent. En la meva història, quan Puig i Cadafalch i Palet i Barba acompanyen fins a Terrassa el cèlebre premi Nobel, abans que res visiten la universitat, allò que Miguel de Unamuno va anomenar “el temple del saber”.
Com que soc l’autor de la ucronia, en aquest punt de la visita en trec profit i, tot emprant que en soc el director, peco de prevaricador rebent i donant la benvinguda, acompanyat de l’alcalde, a l’home que ho va canviar tot. Abans ja m’havia preocupat de dissenyar acuradament el programa de la visita a l’ESEIAAT de la UPC. Primer de tot, escoltaríem admirats a la sala d’actes de l’edifici de Lluís Muncunill una de les seves lliçons magistrals, que finalitzaria igual que va fer l’any 1931 davant dels estudiants del California Institute of Technology, el prestigiós Caltech: “No n’hi ha prou que comprenguin la ciència aplicada perquè la seva feina incrementi els beneficis de l’home. La preocupació per l’home mateix i la seva destinació sempre ha de constituir l’interès principal de tots els esforços tecnològics; (…) la preocupació pels grans problemes no resolts de l’organització del treball i la distribució de béns, de manera que les creacions de la nostra ment siguin un benefici i no pas una maledicció per a la humanitat. Mai no oblidin això en els seus diagrames i equacions.”
Després, Einstein signaria el nostre llibre d’honor, igual que va fer Unamuno el 1906. Seguidament, al meu despatx, li explicaria la ciència i la tecnologia que som capaços de crear als nostres laboratoris, com es formen els nostres enginyers i enginyeres, i li rendiria per sempre el nostre agraïment i admiració per fer possible amb la seva ciència tants avenços a l’enginyeria i la tecnologia, que han generat benestar a la societat.
Demano perdó per anticipat, però aquesta història de ficció, llevat del meu desvergonyit protagonisme, la trobo més lògica que la que va tenir lloc a la realitat. Si més no, pot resultar fins i tot més versemblant. I és que ara que celebrem els 100 anys de la visita d’Albert Einstein a Catalunya i repasso l’agenda que en aquella època li van preparar, m’és difícil entendre com aquells homes de ciència, que sabien que Einstein era jueu i home poc donat a la religió, li van fer visitar a Catalunya tres esglésies, tres, a saber, les de Sant Pere a Terrassa, el Monestir de Sant Cugat i el Monestir de Poblet.
En aquell temps, Terrassa era una de les quatre ciutats espanyoles amb una Escola Superior d’Enginyeria, juntament amb Barcelona, Madrid i Bilbao. Einstein era un home format a una escola semblant, a la ciutat de Zuric, i havia tingut una relació molt estreta amb el món industrial a l’inici de la seva trajectòria professional. Tanmateix, probablement mai arribarem a saber per què Einstein no va visitar l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa; tampoc sabrem per què no hi ha memòria gràfica de la seva breu estada a Terrassa, de manera que podríem arribar a dir que avui a Terrassa celebrem un acte de fe en comptes d’un centenari real.
És ben cert que veient les fotografies de la nostra Escola als anys vint, la sensació és d’una universitat que tot just naixia. Amb molt més motiu per visitar-la, perquè a diferència de les restes arqueològiques de Sant Pere, que afloraven un passat admirable, la universitat naixent representava no només el futur de la ciutat sinó del país, si més no, perquè era aquí on es formaven els professionals que el farien progressar gràcies a l’aplicació de la ciència. Per això, ara goso imaginar que la ment extraordinàriament brillant i intuïtiva d’Albert Einstein va viure la visita a Catalunya i a Terrassa com un viatge en el temps. Si més no, la seva inconfusible imatge caminant per Terrassa s’ha difuminat, igual que es difuminaven els pares de Marty McFly (Michael J. Fox) i ell mateix a la pel·lícula de Robert Zemekis “Back to the future” però, en aquest cas, sense solució. Per veure Einstein a Terrassa caldria construir un DeLorean, introduir al sistema la data 24 de febrer del 1923, contactar amb Puig i Cadafalch i refer l’agenda. Ens hi posem!
