Maruja Rambla, presidenta d’ALBA
El Consell de Ministres de la Unió Europea ha pres la decisió de posar reixats a totes les seves fronteres exteriors, amb l’objectiu de no deixar entrar les persones que migren i no tenen papers.
La decisió de posar reixats a les fronteres (ja en tenim un exemple a Melilla) la trobo vergonyosa i també diria malvada, perquè a l’altre costat de la reixa sempre hi ha soldats armats. Armes contra qui no és com nosaltres, perquè és més pobre, té un altre color de pell… el que sigui, però molesta. Per aquest motiu la trobo vergonyosa.
I per què emigren les persones? La causa ben clara és la guerra. Quan un país pateix una guerra, és obvi que la gent haurà de marxar. Aquests són els que podem anomenar refugiats. Però és que la majoria dels que emigren viuen en països que no estan en guerra. Llavors, què passa? Podríem esbrinar i posar algunes causes sobre paper:
El canvi climàtic, potenciat pels països més desenvolupats, té unes conseqüències devastadores als països del sud, com la sequera, la destrucció de possibilitats en l’agricultura i, sobretot, l’accés a l’aigua, condició indispensable per viure. A conseqüència, els joves no tenen oportunitats, i encara menys per crear una família i donar menjar a tots els seus membres. No pateixen una guerra, però sí altres condicionants que els fan emigrar.
A tots aquests països hi ha televisions i internet. Occident mostra només la part bona a la televisió. No mostra els seus compatriotes que dormen al carrer, l’augment de malalties mentals a occident, els suïcidis, etc.
A més, volia aclarir que als ministres de la Comissió Europea els votem tots i totes. De la decisió de posar reixats no podem fugir ni considerar-la aliena a cadascú de nosaltres.
Hi ha altres formes de fer en les quals la majoria de conciutadans europeus estan d’acord: la d’acollir uns refugiats perquè són blans i cristians, i no d’altres que són negres i amb religions variades.
Des de l’Associació Alba volem que els països acullin tots els refugiats a causa de la guerra o altres situacions en les quals la seva vida corre perill. Siguin del color que siguin. Haig de dir també que els refugiats són persones que fugen per conservar la seva vida, principalment per una guerra. Els immigrants il·legals marxen pels motius que he posat més amunt.
I estàvem parlant de la immigració il·legal, del reixat perquè no entrin.
Jo veig altres possibles solucions: a Terrassa hi ha més de 20 entitats que estan totes treballant al sud perquè els seus habitants puguin rebre una educació i empoderar-los per crear llocs de feina i que puguin viure decentment al seu país. Són alternatives vàlides a la immigració irregular. A Terrassa fem el que podem, però és escàs, comparat amb tot el món.
En aquest sentit, vull dir que si la Unió Europea, en comptes de posar reixes, invertís més recursos al sud, mitjançant les entitats, serien molts els llocs de treball i les alternatives a la immigració irregular. No invertir a explotar mines i quedar-se els recursos, sinó invertir en educació i a crear llocs de treball. Si es posessin les piles en aquest sentit, no serien necessàries les reixes. Aquest tema és molt complex, i penso que de desplaçaments n’hi haurà sempre, amb reixes o sense reixes, però, com a mínim, si tinguessin recursos per menjar, no correrien aquests riscos mortals com són travessar el desert o el mar en pastera per arribar a lloc, i trobar-te amb un reixat i soldats que t’apunten amb una arma.
Educar, donar formació en oficis, empoderar-los per crear els seus propis llocs de treball, aquesta hauria de ser, al meu entendre, la fita de la Unió Europea.
Un exemple que penso que pot ser esclaridor: a Burkina Faso hi ha molta feina de confecció de vestits tant per a dona com per als homes. L’Associació Alba gestiona la formació en oficis per a dones i joves i hem pogut comprovar que, actualment, hi ha més de 100 dones empresàries de la moda i confecció, i també, treballant per aconseguir mel, existeixen gremis d’apicultors i s’ha creat l’Associació de Dones Apicultores. Exemples d’africans i africanes que tenen un lloc de treball. Com aquests n’hi ha molts, però no és suficient. Els governs també haurien de buscar solucions per pal·liar les conseqüències del canvi climàtic al sud.
