Josep Ballbè i Urrit
Quia pulvis est et in pulverem reverteris”: recorda, home, que ets pols i en pols et convertiràs!
Malgrat que algun lector em pugui titllar de carrincló –que no m’importa gens ni mica– avui és Dimecres de Cendra. Un moment per fer una pausa, dins d’un món tan accelerat. Ens cal una reflexió sobre els nostres costums. No és normal que ens deixem arrossegar pel brogit i el bullit d’un entorn sovint malaltís.
Aquesta fórmula amb què encapçalo la columna es pronuncia quan els preveres imposen les cendres al front dels creients. Marca l’inici de la Quaresma: la quarantena de preparació a la Pasqua. Passada la disbauxa del Carnestoltes, em permeto establir un joc de paraules. Ens cal reprendre el pols de l’orientació. Concassar l’essència vital de l’existència. Polsinar i xacar qualsevol resquitx de falsa felicitat. El temps és fugisser com un borrall o un sospir. A pols hem de fer per esberlar tot allò que ens tenalla i aferra al no-res d’un món sovint massa buit. Ni en palla ni en pols ens hauríem de deixar seduir pel rerefons d’aquells esquemes romans que incitaven al “mengem i beguem”. La buidor ni tan sols comporta un polsim o un corquim de mínima vàlua. Per contra, la societat actual es deixa guiar per proclames de lliure albir i llibertinatge. Haver d’acceptar la imposició de lleis desmarxades, absurdes i marcades pel carrall de l’odi i la incoherència denota el perfil, la carbonissa i les serradures del cervell de certs polítics populistes.
Hem de llevar, tant sí com no, aquesta pols que ens ofega. Tal vegada, però, tots plegats ens ho hem guanyat a pols, per haver permès atorgar les regnes del país a gent que no sap on té la mà dreta. Fins al punt de legalitzar l’aniquilament d’éssers vius, perseguint judicialment els qui es carreguen l’ou d’una àliga. O aprovant la transsexualitat amb arguments de mercadal. On s’és vist aquest desori?
Em vull desempolsegar d’aquesta trepa de xerrameques. No puc permetre que em vegin –ni de lluny– abatut, estroncallat o fet pols en sentit anímic. No podem deixar que ens esbraonin. El contrapunt perfecte al sentit anàrquic i caòtic que es desprèn del Carnaval passa pel missatge que s’amaga al rerefons quaresmal. Un període que encetem avui i que –sent o no creient– ha d’esperonar la raça humana envers la recerca d’un món millor: més just, més viu i farcit d’aquells valors que vam heretar dels nostres ancestres.
